Font del Pastorell. neteja i senyalització

Diumenge 29 de maig de 2016, vam fer una bona neteja a la Font del Pastorell. També es van posar indicadors i es va reforçar amb un petit marge de pedra. També s'hi va fer, prèviament, una desbrossada de l'entorn i del Camí de Masarbonès que hi dóna accés.
També es va instal·lar una passera que travessa el torrent.
Les tasques van anar a bon ritme, retirant la bardissa i seleccionant les espècies que calia conservar, mentre altres clavaven rètols o reparaven i netejaven el brollador de la font.
Finalment es va col·locar la passera que era feta amb un gran tronc rebaixat i que pel seu pes i llargària va requerir la força d'una quinzena dels voluntaris. 
L'acció estava organitzada per l'Ajuntament de Bonastre, dins del programa "50 Fonts" i la Setmana de la Natura a Catalunya, que va posar les eines i l'esmorzar per als voluntaris i voluntàries que hi van treballar.
L'aprofitament de la font ens apropa a la conservació i coneixement de la vegetació de ribera i alhora es guanya un racó d'esbarjo fins ara poc aprofitat.
El millor regal per a la font és que la visitem sovint i ens relaxem sota els grans freixes escoltant els ocells que també s'hi acosten. En surt un bon raig i fa goig contemplar aquesta font natural.  
Cuidem-la entre tots i valorem l'indret. Anem-hi de passeig amb amics i familiars. A berenar, a llegir sota els arbres o a reposar-hi a la fresca.
Dignificant i conservant aquest espai, fem un millor Bonastre i guanyem un lloc interessant que ens connecta amb la natura i ens aporta benestar.

NOTA: L'aigua, com s'avisa en un rètol, no té control sanitari, de manera que no es pot garantir que sigui del tot potable.


Reparats els desperfectes a la Barraca del Muntanyès.

Diumenge 13 de desembre - que Santa Llúcia ens conservi la vista - una colla de 22 persones vam sortir de bon matí cap a la Barraca del Muntanyès (Bonastre) amb l'objectiu de reparar-ne els desperfectes ocasionats recentment.
A peu i seguits del vehicle de servei de l'ajuntament que portava les eines, vam enfilar el camí de Salomó i vam decantar, ja dalt de la serra, cap al camí del Puig Barbolí, que ens acostava al peu de la barraca.
Amb la fresca, els voluntaris i voluntàries van anar arribant i es van disposar espontàniament al peu de cadascuna de les tres esllavissades, una de natural causada pel pas del temps i dues, les més importants, per l'acció de maquinària pesant.
Seguint les indicacions dels més experts, va començar la feina.
A un bon ritme es va netejar la base dels esvorancs i es van posar les pedres iniciant els murs que estabilitzaven la construcció i evitaven les esllavissades dels primers moments.
Amb l'escalfor del Sol i l'activitat decidida, aviat va sobrar la roba i així vam continuar fins a l'hora d'esmorzar. 
Al cap de 20 minuts ja hi tornàvem a ser tots al peu de la barraca apujant i afermant els murs.
Amb els murs i arestes ja afermades, ara calia omplir, primer amb rebló i després amb terra, la part superior de la barraca. A relleu i sense descans vam anar omplint i pujant senalles fins a culminar la feina
Una última repassada dels mestres d'obra i ja només calia una neteja de l'interior.
La Barraca del Muntanyès ja té uns quants anys més de vida.

Un cop més vam gaudir d'un molt bon ambient tot recuperant un element característic del nostre paisatge.

Un dia perfecte i una gent fantàstica.
Agraïments: a tots els voluntaris i voluntàries a peu de barraca: Ernest, Anton, Josep M., Josep, Ferran, Berna, Narcís, Gerald, Benjamí i Salvador. Als "mestres d'obra" Magí i Antonio. A la M. José i la Mercè que ens van preparar l'esmorzar i als amics Jordi i Marlús vinguts de les Peces (Albinyana) i la Thaïs, Rogelio i família vinguts d'Alforja (Baix Camp).També el nostre agraïment a l'Ajuntament de Bonastre que ens va proporcionar les eines, el seu transport i un bon esmorzar.



  

S.O.S.La barraca del Muntanyès greument afectada




La "barraca del Muntanyès", al camí del Puig Barbolí (Bonastre) ha estat greument afectada per les tasques forestals de neteja sota la línia elèctrica d'alta tensió.

Possiblement alguna màquina pesant va tocar les arestes de la barraca i va provocar les esllavissades que es poden apreciar a les fotografies.
El fet que les pedres caigudes estiguin sobre el sòl net de brossa, fa pensar que els danys s'han produït durant les tasques forestals recents.
Com sempre, no hi ha proves i ara la barraca està ferida de mort si no s'hi fa una reparació immediata abans que no s'ensorri.
La barraca manté encara en el seu interior la volta i una obra espigada que fan goig de veure, a part de l'entrada en arc feta amb grans pedres.
No sé si ha de ser el seu propietari o bé l'ajuntament qui presenti una reclamació a l'empresa o als responsables, però el que és segur és que d'elements del patrimoni i del paisatge com aquests, cada cop en queden menys.


 


Bonastre. Recuperació d'antics camins



Part alta a mig pendent del Camí de Valls reforçada amb contrafort
Una mica d’història
El “Camí de Valls” ja era usat a l’Edat Mitjana. Anava des de Bonastre pel Sitgetí i cap al fondo d’Escansa, arribant a dalt de la serra prop del Clot de Bou, on descendia pel Coll de Bou en direcció al Camí Ral i carrerada entre Vilafranca i Montblanc.
El Camí de Valls també facilitava l’accés a les parades dels vessants més enlairats del Sitgetí, el Fondo Agrest i el Fondo d’Escansa, que ocupaven, fins el 1950, tota la part alta de la muntanya.
Era un camí baster per on hi podien passar animals amb càrrega i en molts trams es manté l’amplada de carro que es pot apreciar en diversos trams del recorregut. Per a aquest ús, el camí manté un pendent molt regular en tot el traçat i està reforçat per bons marges de pedra a la part més alta.
El camí també va servir per anar i venir a les colles de boscaters dels pobles pròxims que venien a treure l’escorça de pi i a fer fogots per aquestes muntanyes.  
A partir del 1980 el camí va caure en desús per l’abandonament dels conreus i més encara després del gran incendi de 1994. Des d’aleshores, les argelagues i una densa pineda, l’han fet gairebé impracticable.

L’objectiu
L’objectiu és reobrir el camí, fins avui via de comunicació de domini públic ressenyada al cadastre, amb un sender que segueixi el recorregut de l’antic camí, des del fondal del Sitgetí, fins a trobar el camí ample que passa per la carena a través d’una entrada ja existent.
  
Resultat
El resultat serà un sender transitable a peu per a ús excursionista.
Un itinerari lògic i natural, més que no pas els actuals accessos cap a la serra que obliguen a transitar sovint per carretera o a resseguir les infrastructures de transport d’energia ( Xarxa Elèctrica d’Alta Tensió i Gasoducte).
  
La neteja
Cal obrir un pas. No cal tallar o treure més vegetació de la necessària.
La neteja es farà usant eines de ma i mitjans naturals. Es retirarà el brancatge.
Només s’utilitzaran eines a motor o mitjans mecànics en el cas que el seu ús sigui imprescindible.
El sender obert sobre l’antic camí estarà protegit amb tanques per evitar, com ho marca la llei, l’entrada i el pas de les motocicletes i altres vehicles motoritzats.
  
Manteniment
La millor forma de mantenir un camí és transitar-lo. Per això cal passejar-lo i usar-lo.
Transmetem a companys, amics i familiars el gust per gaudir de les caminades, respectant la natura, els conreus i les edificacions d’ús agrari que des de sempre, formen part del nostre paisatge.
El coneixement i la valoració del medi natural és el que més ajuda a apreciar-lo i respectar-lo.

Pedra foguera d’un fusell del s. XVIII



Aquesta és la pedra foguera trobada prop del Puig Barbolí (foto). La pedra és de sílex i és possible que guardi alguna relació amb les guarnicions que hi havia instal·lades a la masia de la Trunyella, utilitzada com a caserna cap a mitjan del segle XVIII (cuartel de invierno).Per les contrades de Bonastre hi va haver força moviment de tropes dels Corregimientos, sobretot a partir de l’acabament de la Guerra de Successió.
La pedra podria haver estat usada a entre les darreries del s.XVII fins a la Guerra del Francès. 



El pany de sílex, també anomenat “pany català” o “de miquelet”, és un mecanisme instal·lat als antics fusells.
Emprant una pedra de sílex (pedra foguera) que anava agafada al cap d'una peça anomenada ca , colpejant provocava la ignició en el fogó o cassoleta, una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un cobertor o tapa. La pólvora s’encenia i sortia disparada la bala.
Pany de sílex: 1 = ca porta pedra, 2 = rastell, 3 = tapa de cassoleta, 4 = cassoleta. fotografia: http://ca.wikipedia.org

Antigues troballes

El maig de 2002 es va trobar material mèdic de l’exèrcit republicà espanyol a la pallissa del Sitgetí (foto 2011), situada a uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà  de Bonastre. Ampolles, injectables, medicines i material per a fer cures, van restar en un racó de la pallissa durant més de 60 anys.
Personalment, vaig advertir de la presència del material a la pallissa i ho vaig comunicar a diferents organismes relacionats amb el patrimoni històric, facilitant l’adreça de “Cal Guxó” del carrer Muralla número 35, on podien demanar les claus de la pallissa.
Al cap d’un temps sembla que aquest material fou retirat de la pallissa per persones o membres relacionats amb aquests organismes.
Sobre l’existència d’un hospital de campanya a la pallissa, podem dir que, ara per ara, no hi ha massa indicis que apuntin en aquesta direcció, més aviat podem parlar de material abandonat en la retirada dels soldats republicans.

El que sí que podem assegurar és que la pallissa havia servit d’amagatall per a alguns dels joves que no volien anar a la guerra, tal com em va explicar en Daniel Solé, de viu testimoni i mig plorant en fer-ne memòria, ja que ell també hi va ser acompanyat d’altres joves bonastrencs.

Els americans de l'Aguilera



El cranc americà envaeix el torrent de l’Aguilera

Des de fa un parell d’anys, ha augmentat l’expansió del cranc de riu americà a la part alta del torrent de l’Aguilera.
Primer de tot, tres notícies: la bona, si se’n pot dir així, és que malgrat tot són comestibles i que els cal un mínim de la qualitat de l’aigua. La no tant bona, també depenent com es miri, és que es reprodueixen i s’escampen ràpidament. I la pitjor de totes és que arrasen literalment amb bona part de la fauna autòctona dels rierols i contagien amb fongs que maten el nostre cranc de riu autòcton.


El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), (fotografia: http://www.naturephoto-cz.com) té l’aparença d’un escamarlà i té una mida mitjana de 10 cm. El seu color va del roig i vermell intens fins al marró, depenent de l’edat de l'individu. Al cap hi té dues antenes que utilitza per a cercar i detectar l’aliment. Té dues pinces grans, que li serveixen per capturar les seves preses i defensar-se dels atacants. L’abdomen està dividit en sis segments i a la part més pròxima al tòrax hi té els quatre parells de potes que utilitza per nedar i córrer pel fons del riu. La cua té forma de pala o ventall.
El cranc de riu americà és una espècie termòfila, prefereix aigües tèbies. La seva alimentació és omnívora i menja de tot, des de petits peixos i amfibis (ous i capgrossos de granotes i gripaus) , plantes aquàtiques i macro invertebrats (cargols i bivalves d’aigua dolça, insectes i larves). És una espècie voraç, no para de menjar i aprofita tot el que està al seu abast. El trobareu de bon matí o cap al tard als bassals i petits gorgs de l’Aguilera en el tram que va des de les surgències pròximes al Torrentet, fins més avall de La Vinya de Bonastre.



El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) (fotografia: http://www.laparladoliva.com) és l’espècie autòctona, és a dir, la que en condicions normals hauria d’habitar el nostre rierol. Actualment està en perill d'extinció i en regressió a tot Catalunya, principalment per la manca de la qualitat de l'aigua i encara més per l'afanomicosi, una malaltia provocada pels fongs, que li resulta totalment letal, que transmet el cranc vermell americà, que com ja hem dit, és una espècie exòtica (forastera) i invasora (de ràpida adaptació i proliferació) que va ser introduïda a la península Ibèrica cap al 1974.


(fotografia: http://ca.wikipedia.org) 

El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) (fotografia: http://ca.wikipedia.org) és una altra espècie invasora procedent d’Amèrica. Es va detectar el 2008 a Catalunya, però sembla que ja era present des del 2005. El cranc senyal es distingeix de l’ibèric per una taca clara a les pinces. De moment viu en terres més altes i s’està controlant la seva expansió.

ELS CAMINS PÚBLICS DE BONASTRE



TERME MUNICIPAL DE BONASTRE (BAIX PENEDÈS)
Proposta de camins d’ús públic
Actualització i proposta de camins a mantenir, senyalitzar i protegir

Proposta específica dirigida a l’ajuntament de Bonastre.
Plànol de camins d’utilitat pública del terme municipal. Consells i suggeriments per al manteniment de la xarxa. Recomanació d’ordenances.
  
Camí-carretera d'Albinyana-Camí d'Albinyana
Camí veïnal asfaltat entre Bonastre i Albinyana passant pel Coll de la Font del Benet.  
El coll de la Font del Benet és un pas elevat entre les muntanyes que fan la partió del terme amb Albinyana, per on passa la carretera Camí Veïnal Bonastre-Albinyana.
           
Camí de La Pobla
Sender que uneix Bonastre i la Pobla de Montornès per la Gabatxa i Mas Gibert GR-92       

Camí de les Estries
Camí encimentat entre el carrer de les Estries i el Camí (carretera) d'Albinyana
           
Camí de Roda
Camí que uneix Bonastre amb Roda a través del Coll de Repàs          
Coll de Repàs és un pas entre les muntanyes del Molí i del Florençó (Roda de Barà) per on passa el camí  que condueix a Roda.

Camí de Salomó
Camí que uneix Bonastre amb Salomó per Cal Lluïsot, deixant al Sud la Masia dels Plans i seguint el vessant N. del Puig Barbolí fins el Mas Boronat i el poble de Salomó (Tarragonès).
Tram asfaltat entre Mas Boronat i Salomó.     
           
Camí dels Plans-Camí de Masarbonès-Camí de Masllorenç
Camí antic que des del poble surt pel camí de Salomó i trenca a la dreta direcció N passant pel Pastorell i Passafores, travessa la carretera i segueix pel Fondo del Mercader. Més endavant deixa a l'Oest el Nou Parc i segueix prop del Corral del Galant. El camí conflueix al Fondo del Gener, on podem seguir direcció cap a Masllorenç al N, Masarbonès a l'E, o bé cap a la Masia de’n Pié (ruïnes) fins a trobar la carretera TV-2041.     

Camí dels Albions
Camí que des del Camí dels Plans decanta cap a l’Oest pel fondal dels Albions, al Sud de Cal Torret (Montferri). El camí que transcorre al Sud de la Roca Roja ens porta fins una cruïlla on podem prendre la direcció cap al Mas Boronat i Salomó o bé seguir a l'Oest cap a la Plana de Can Coll i Montferri.

Camí de Montferri
Dins el terme de Bonastre, l'antic camí coincideix gairebé en la seva totalitat amb la carretera TV-2041.

Camí d’Escansa
Camí que des del poble circula pel marge esquerre del Torrent de la Cometa, passa per damunt del cimal de la Costa del Sanabre (actualment tub del gas) i que a la Plana d’Escansa decanta al NW cap a la mateixa masia d’Escansa (Albinyana) Coincideix amb el GR-92 entre Bonastre i Albinyana passant per Sant Antoni. 

Camí de Sant Vicenç de Calders i Camí del Vendrell
Camí antic pel coll de Verdals i Camí de Cal Setró, passant pels Covilassos, per Cal Setró i seguint direcció E, Fondo de les Quatre Boques, deixant al N la Roca Aguilera i seguint fins al Mas Borràs( El Vendrell)

Camí de Valls-Camí del Sitgetí - Antic 
Camí antic que des de la Muntanyeta va cap al Sitgetí i que passada la pallissa ressegueix l’extrem Est del fondal (ara intransitable) fins a arribar a la carena prop de Clot de Bou.

Camí de Vespella
Camí que antigament tenia dos accessos, l’un per La Torreta i el Mallol i un altre des del Camí de Salomó i que s’ajuntaven al vessant N de La Mola. El camí segueix pel mas de la Trunyella i pren direcció Oest, deixant a la dreta els antics forns de calç, seguint cap a Vespella al S del Mas Gatell i el Mas Groc.

Altres camins a protegir (no concretats al plànol)

Carrerada de la Muntanya-Camí ramader.
Camí de transhumància que travessa el terme de Bonastre entre Masllorenç i La Pobla de Montornès, pel Camí de Vespella i Mas de la Trunyella, La Torreta, Camí dels Plans, passant  a prop de Cal Torret (Montferri), i seguint cap al Corralot (Mas d’en Calaf)

Camí del Puig Barbolí
Camí forestal que des del camí que va a la Pobla de Montornès i Vespella de Gaià transita al N de la Fontmartina gairebé resseguint la línia d’alta tensió fins al Puig Barbolí i que arriba fins el Mas Boronat (Salomó).

Camí de la Gavellada
Camí que des del nucli urbà (pas sota carretera al marge esquerre del torrent de l’Aguilera) travessa el Torrent de l'Aguilera i porta fins als camps del Roldonar i el Bargalló, al marge dret del torrent.

Camí de les Estries
Camí encimentat entre el carrer de les Estries i el Camí (carretera) d'Albinyana

Camí de Ca l'Antic
Camí que des de Els Masos (Centre Hípic) puja cap als Plans passant per les ruïnes de Ca l'Antic i que més endavant pot enllaçar amb el camí dels Plans-Masarbonès-Masllorenç)



Recomanacions

Els camins detallats al plànol que s’acompanya en aquest document, són els usats ancestralment pels habitants de Bonastre per dirigir-se cap a altres pobles i viles pròximes, per a les tasques agrícoles i ramaderes i per al transport de mercaderies.
Aquests camins han estat i són d’ús públic i de lliure accés, i tots s’han de conservar per a les finalitats bàsiques abans mencionades i les actuals socialment reclamades.
Aquells que han estat asfaltats i que en l’actualitat són carreteres resten emparats per la Llei i les normes. Els que no han estat asfaltats poden considerar-se camins públics.
Qualsevol altre camí no considerat d'ús públic que transcorri o doni accés a les propietats immobles de les persones, siguin físiques o jurídiques, ha de mantenir el lliure accés de tots els propietaris a les seves finques o immobles i només es podrà restringir l’accés previ acord de tots els propietaris.
El govern local pot aprovar plans parcials i ordenances per a regular els usos dels camins.
El govern local ha d’aconsellar, dirimir i actuar d’acord amb les seves competències i subsidiarietat. 







Un CAMÍ, molts AMICS i noves IDEES...

Amics i amigues, caminadors i caminadores de Bonastre:
Des de febrer de 2006 hem anat caminant per tot el terme i visitant els llocs i pobles més pròxims.
Les sortides sempre s'han distingit per la seva capacitat integradora, mirant d'acollir tot-hom,  independentment de la seva edat i condició física. 
Han estat sis anys de descoberta col·lectiva del territori i del nostre paisatge. Camí que hem recorregut junts i que ens ha permés valorar i estimar la terra, sempre posant per davant el lema que ens vam proposar en un inici: CAMINAR, CONÈIXER, COMPARTIR.
D'aquest temps compartit n'ha quedat un camí, dibuixat amb les petjades de tots i totes, caminadors, veïns, visitants i acompanyants a les sortides i excursions que ara fa sis anys vam encetar.
Us emplaço a mantenir aquest camí anomenat BONASTRESC, camí que anyalment marquem i netegem, a difondre la seva existència i a passejar-lo completa o parcialment amb els vostres familiars i amics, que és la millor manera de mantenir-lo. Pemeteu-me que us segueixi convocant cada primavera per fer aquestes tasques. 
Personalment, i espero compartir-ho amb tots i totes, penso que el clima d'amistat i companyonia al qual vam arribar en moltes de les nostres activitats va ser i és excel·lent.
Per la meva part em comprometo a convocar noves sortides però, d'ara endavant, a més de caminar durem a terme accions per la recuperació d'elements del patrimoni històric i del paisatge de Bonastre.
Aquesta iniciativa és fruit d'una reflexió personal, a més de tenir en compte el consell, les idees i la sensibilitat de diferents persones, veïns i veïnes de Bonastre, que també han participat activament en les caminades. 
Això vol dir que les sortides tindran una finalitat que es materialitzarà en el territori a través d'accions de recuperació de fonts, basses, barraques, camins, torrents, recs, molins i altres elements i indrets interessants per a la reconstrucció del patrimoni històric i natural bonastrenc. 
Aquestes sortides, que inclouran aquestes tasques, podem anomenar-les "RECUPERACCIONS", on us invito a participar-hi activament.

Josep Sicart
Setembre 2012

Els topònims del terme municipal de Bonastre

Aquesta és una llista oberta del recull de topònims o noms de lloc del terme municipal de Bonastre.
Forma part de l'inici d'un treball que intenta fer una recuperació de tots el noms de lloc del municipi.
La tasca és oberta a la col·laboració de tots els fills, habitants, residents i coneixedors de Bonastre.

Com col·laborar-hi?
1. Afegint una rectificació, ampliació o comentari als topònims de la llista: envieu-ho a josepsicart.m@gmail.com, anotant a la finestreta "assumpte": tpn.bonastre. més el número de la llista de topònims (exemple: tpn.bonastre 123)
2. Afegint un nou topònim no inclòs a la llista, envieu-ho a la mateixa adreça anotant a la finestreta "assumpte": tpn.bonastre.nou. En aquest cas caldrà que en el text del correu indiqueu el nom del lloc (font, muntanya, casa, camí...) explicant on es troba i a ser possible prenent com a referència els llocs que són al seu voltant. Com a exemple podeu veure com es detallen alguns dels topònims que figuren a la llista: " Font del Pastorell.  Font situada al marge dret de l'Aguilera prop del camí de Passafora, font construïda gairebé a la llera"


Els noms dels llocs de Bonastre

1. Baixada de la Font Carrer del poble de Bonastre darrera de l'església i font de Sta. Magdalena
2. Camí Solà Camí abans entre vinyes i camps i ara carrer al S del nucli urbà. exposat al Sol
3. Carrer Casetes Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre al N del poble
4. Carrer d'Albinyana Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre on surt la carretera. Antic camí d’Albinyana
5. Carrer de Baix Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
6. Carrer de Jesús Carrer del nucli urbà a la part S del poble de Bonastre
7. Carrer de la Creueta Carrer del nucli urbà que dóna a la Plaça Major. A la cantonada hi ha una creueta.
8. Carrer de La Figuerola Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
9. Carrer de la Muralla Carrer del nucli urbà que resseguia antigament un tros de muralla
10. Carrer de la Societat Carrer del nucli urbà a la part S del poble, d’obertura recent on hi ha La Societat
11. Carrer de les Estries Carrer desconnectat del nucli urbà a la part E del poble
12. Carrer de Pau Casals Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre prop de la Placeta del Mig
13. Carrer de Santa Magdalena Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
14. Carrer de Santa Quitèria Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
15. Carrer de Santa Quitèria Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
16. Carrer del Mig Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
17. Carrer del Nord Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
18. Carrer del Portal Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
19. Carrer del Portal Carrer del nucli urbà on hi ha un pas per per on el carrer passa sota d’una de les cases
20. Carrer del Pou Carrer del nucli urbà del poble de Bonastre on hi havia un pou
21. Carrer del Sagrat Carrer del nucli urbà davant de l’església
22. Carrer dels Masos Carrer del nucli urbà al N del poble de Bonastre amb sortida cap a Els Masos
23. Passeig de les Moreres Passeig arbrat amb moreres més amunt de la font de Santa Magdalena
24. Plaça de la Muntanyeta Entre el carrers Casetes i Figuerola al N del nucli urbà
25. Plaça de les Tres Creus Al capdamunt del carrer Nord un cop passades Les Casetes on hi ha tres antigues creus
26. Plaça del Mig ( La Placeta) Coneguda i anomenada La Placeta pels habitants de Bonastre
27. Plaça Major Plaça Major, on hi ha la Casa de la Vila “l'Ajuntament”
28. Placeta, la Plaça del Mig, on hi ha una casa on de jove, el músic universal Pau casals hi passava l'estiu
29. Camp del Sastre Carrer que passa per un antic camp anomenat del Sastre
30. Carrer Església Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre entre els carrers Creueta i Sagrat
31. Carrer Llobregat Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
32. Carrer Major Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
33. Carrer Major Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
34. Carrer Nou Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
35. Carreró del Carrer Major, El Carrer que arrenca del carrer Major i que no té sortida. “el carrer que no passa”






Les cases

36. Ca la Dida Casa. Carrer Església amb una rajola al portal on es veu la imatge d’una dida
37. Ca la Júlia Casa. Carrer Muralla. Antropònim amb rajola al portal
38. Cal Benigne Casa. Carrer Major. antropònim
39. Cal Boscater Casa. Carrer Nou Que feia l'ofici de boscater (escorçadors)
40. Cal Guxó (Guixó) Al carrer Muralla. Guixó, lleguminosa de l'espècie Dolichos melanophthalmos
41. Cal Magí Carrer Major. Aallotjament rural. antropònim
42. Cal Peix Casa i magatzem amb hivernacles prop del Torrent més avall de La Vinya (Pei, Peig, Peitx)
43. Cal Pié Casa, al Carrer Major, també anomenada així (allotjament rural)
44. Cal Pimpom Al carrer Nou
45. Cal Ponet Casa. Carrer de Jesús (Josep-Josepó-Joseponet) També figurava (cadastre) “Povet”
46. Cal Pubill Casa. al carrer de Jesús ( el pubill és l’home, marit, casat amb una pubilla hereva)
47. Cal Regalat Casa a la Plaça Major . antropònim
48. Cal Teixidor Partida del terme de Montferri amb límita al NO del terme. antropònim
49. Casetes, Les Quintana ara connexa al N del nucli urbà
50. Compretiva, La Casa del carrer Major on hi havia la cooperativa (un economat al 1930)
51. Hostaler Casa al Carrer Nou (hostaler: que hostatjava persones. Fonda)
52. Cal Catapí Casa. Plaça Major. Botiga de diaris i estanc. Antropònim, renom
53. Cal Pastor A la Plaça Major, carreró, carnisseria. Que feia o fa de pastor (ramat i carnisseria del poble)
54. Casa Fontanilles Casa senyorial amb esgrafiats a la façana a la Plaça Major. antropònim



Els llocs

55. Ajuntament, l' Casa del Condistori Municipal a la Plaça Major
56. Casa del Delme Casa més antiga del poble on es pagava el delme al Monestir de sant Cugat (Cal Ferrer). delme, impost (part de la collita)
57. El Dipòsit Dipòsit d'aigua que abasteix La Vinya de Bonastre situat prop de la Muntanya de l'Ambrós
58. El Garrofer A l'entrada S del nucli urbà on hi resta un garrofer i una esplanada
59. Escoles, Les Escoles velles del poble al carrer d'Albinyana (actualment preescolar)
60. Escoles, Les Escola nova del poble al carrer Muralla (ESO)
61. Església de Santa Magdalena Església Parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre
62. Farmaciola, La Despatx de farmàcia del poble i consultori mèdic al carrer Església
63. Hípica, L' Centre Hípic Bonastre a 1Km del nucli urbà entre La Barquera i Petdellebre (els cavalls)
64. Llar Social, La Bar-restaurant i sala social al carrer Major
65. Molinot, El Runes d'un dels molins que hi havia a Bonastre
66. Premsa d'oli Local del carrer Muralla on hi ha instal•lada la premsa d'oli del poble
67. Rectoria, La Estança parroquial annexa de l'esglesia de Santa Maria Magdalena
68. Safareig de Santa Magdalena Safareig reconstruït prop de la font de Santa Magdalena
69. Safareig de Santa Quitèria Safareig conservat a la font de Santa Quitèria
70. Santa Maria Magdalena Església Parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre
71. Societat, La Edifici de la vella societat rehabilitat amb escenari i altres serveis (carrers Muralla-Societat)
72. Torreta dels Moros Antic assentament agrícola romà a La Torreta, amb runes ja excavades
73. Trull d'Oli, El Lloc on hi havia l'antic trull, moles conservades, al carrer Església






Carrers de les urbanitzacions La Font de la Gavatxa i La Vinya de Bonastre

74. Carrer de la Mina Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer que té sortida cap a la mina d’aigua (font)
75. Carrer de La Pobla Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer per on passa el Camí de la Pobla de Montornès
76. Carrer de Núria Urbanització La Font de la Gavatxa. Dedicat a la Mare de Déu de Núria
77. Carrer del Molí Urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena la proximitat de l’antic molí
78. Carrer del Puig-Roig Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer costerut encarat cap al Puig-roig
79. Carrer Fallonga (Falongues) Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer que passa i voreja el fondal de Falongues
80. Carrer Rovira Urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena la muntanya de la Rovira
81. Avinguda Capella Carrer de la urbanització La Font de la Gavatxa. (Gavassa) Etim: gavatx: pollancre
82. Avinguda de l'Aguilera Carrer de la urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena el Torrent de l’Aguilera
83. Avinguda de Catalunya Carrer de la urbanització La Vinya de Bonastre. Catalunya
84. Carrer d'Andorra Urbanització La Vinya de Bonastre. Principat d’Andorra
85. Carrer de Barcelona Urbanització La Vinya de Bonastre. Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
86. Carrer de Bonastre Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrer dedicat a Bonastre
87. Carrer de Garraf Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
88. Carrer de Girona Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
89. Carrer de l'Alt Camp Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
90. Carrer de Lleida Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
91. Carrer de Tarragona Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
92. Carrer del Baix Penedès Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
93. Carrer del Priorat Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
94. Carrer del Vendrell Urbanització La Vinya de Bonastre S’anomena la capital comarcal del Baix Penedès
95. Carrer Pirineus Urbanització La Vinya de Bonastre. S’anomena Serralada del Pirineu
96. Carrer Ponent Urbanització La Vinya de Bonastre. Carrer orientat cap a ponent
97. Passatge Montserrat Urbanització La Vinya de Bonastre. Carrer dedicat a la Mare de Déu de Montserrat






Els masos, les masies, les pallisses, els corrals i les barraques

98. Ca l'Antic Runes, camí de Ca l'Antic entre la Garrofera el Revell antropònim/renom
99. Cal Lluïsot Masia conservada al camí de salomó. antropònim
100. Cal Pugic, Masia enrunada al N del terme, fondal i partida de Cal Pugíc. antropònim Puig Xic en alguns mapes
101. Cal Setró Masia habilitada (Pefra Grossa) antropònim Satro-sarró
102. Calaf, Mas d'en Mas habitat ja dins el terme de Montferri però de referència acceptada pels bonastrencs
103. Mas de la Trunyella Masia a SO del terme, gran i amb nombroses dependències al peu del Camí de Vespella
104. Mas Gatell, El Mas reconstruït i habitat ja dins el terme de Vespella de Gaià
105. Masia del Titxador (Teixidor) Masia a O de la pàrtida de Els Masos prop del Camí dels Plans.Teixidor (ICC)
106. Masia dels Plans Masia al S de la partida homònima prop del Camí de Salomó amb corral pou
107. Masia d'en Pié Masia al N del terme i de la Plana d'en Pié antropònim
108. Masia d'Escansa Masia amb corral, ja en terme d'Albinyana i a l'E del Fondo d'Escansa(Bonastre)
109. Passafora Masia al peu de la carretera TV-2041
110. Caseta del Miquel Pallissa al S de Passafores. antropònim
111. Corral de l'Hivern Antic corraló a la partida de El Mallol, al O del Puig-roig
112. Corral del Figuera Antic corraló a la partida dels Fondets i a E de la muntanya de la Rovira
113. Corral del Galant Antic corraló a la partida dels Plans i prop de la pallissa del Pagès i bosc del Celestí
114. Corral d'el Revell Runes del corral enlairat al capdamunt del fondal del Revell, partida del Revell
115. Pallissa del Daniel Pallissa situada al S del bosc del Celestí al pas del Camí dels Plans
116. Pallissa del Gurugú Pallissa a la partida del Gurugú al SE del Puig Barbolí pròxima al mas de la Trunyella
117. Pallissa del Juli Pallissa situada pocs metres a NE de la mateixa font de la Gavatxa
118. Pallissa del Pagès A la vora Oest del bosc del Celestí i a l'E del Corral del Galant al pas del Camí dels Plans
119. Pallissa del Sitgetí A la partida del Sitgetí amb corral i compartida per dos poropietaris
120. Pallissa del Solà A la partida de La Torreta, aprofitada com a corral d'ovelles, prop Torreta dels Moros
121. Pallissa vella del Corral Al marge esquerra del Roldonar a la confuència amb el baixant d'aigües de La Torreta






Les muntanyes, els fondals, les planes, les solanes, les obagues, les mines


122. Avenc d'Escansa UTM 31 T 371551,4565926 Avenc de 20m de fondaria a la Plana d'Escansa. també anomenat avenc del Baldiri
123. Clot de Bou Barranc que s'enfonsa cap al N des de la carena homònima que limita el terme
124. Costa del Sanabre, La Carena enlairada sobre els fondals de Els Covilassos i el Fondo Agrest. antropònim
125. Fondo Agrest Fondal estret i enlairat entre la Costa del Sanabre i Escansa topònim transparent
126. Fondo de Cal Setró Barranc fondal per on discorre el Torrent de Cal Setró que de N a S recorre l'E del terme antropònim
127. Fondo de la Torrreta Fondo a la partida de La Torreta
128. Fondo de l'Albert Fondal petit prop de la muntanya de La Guixera (La Trunyella). antropònim
129. Fondo de l'Ambròs Fondo i torrent que recull aigües del vessant S de la muntanya de la Rovira a La Vinya de B.
130. Fondo de les Mines Fondal entre el Coll de Verdals i el Torrent de Cal Setró
131. Fondo del Gibert Fondal al N del terme entre la Plana del Calvet i Les Esplanes. antropònim (d'origen germànic)
132. Fondo del Lluïsot Fondal a la partida de Cal Lluïsot al NO de El Bargalló antropònim
133. Fondo del Mercader Fondal treballat davant del cementiri (torrent de La Cometa) entre La Figuerola i La Parellada. antropònim
134. Fondo del Mercader (2) Fondal treballat entre La Garrofera i Ca l'Antic seguint el Camí dels Plans antropònim
135. Fondo del Pau Regalat Fondal costerut al E de La Caseta als pujants de la Costa del Sanabre antropònim
136. Fondo d'Escansa Fondal ample fins fa poc conreat a O de la masia tocant els límits del terme amb Albinyana
137. Guixera, La (2) Muntanya de La Guixera a La Trunyella
138. Mines de Ferro Antigues mines de ferro, hematites parda, a la parta alta del Fondo de les Mines, El Setró
139. Mines del Crofoll (Les mines de plata) Antigues mines de galena argentífera al N de la partida del Crofoll (pous a cel obert)
140. Mola, La Muntanya aplanada de 316,6m al límit SO del terme, punt més alt del Tarragonès
141. Muntanya de la Guixera Muntanya a la partida de La Trunyella i prop de la masia, amb restes dels forns de guix .
142. Muntanya de la Rovira Muntanya 301m molt a prop de La Vinya al S del Torrent de La Cometa
143. Muntanya de l'Ambròs Tocant a E de la urbanització de La Vinya de Bonastre. antropònim
144. Muntanya del Molí Muntanya 244m prop del Coll de Repàs
145. Muntanyes del Tet Carena allargassada entre el Clot de Bou i Cal Puig-xic
146. Obaga del Maià, L' Obaga al N del Puig-roig conreada antigament entre el Roldonar i l'Albeda
147. Pedró de Cal Setró, El Fita a la partió i límit oriental de terme
148. Plana del Calvet Plana al N del terme tocant amb el Fondo del Gibert
149. Plana del Xicu, La Plana enlairada al SE del terme seguimr la carena de la Plana del Xim
150. Plana del Xim, La Cim aplanat 272m al límit del terme de Bonastre amb el El Vendrell i Albinyana antropònim, de Joaquim Quim, Xim
151. Plana d'en Pié Plana extensa al N del terme tocant límit amb Montsferri
152. Plana d'Escansa Muntanya aplanada 350m entre la Masia d'Escansa i la Costa del Sanabre
153. Puig Barbolí Puig de 301,7m al S de la Fontmartina i al N de El Gurugú
154. Pujolet, El Pujol al N del nucli urbà que separa les partides del Crofoll i Petdellebre
155. Quatre Termes, Els Partió municipal Albinyana-Roda de Barà-El Vendrell- Bonastre prop de la Plana del Xim
156. Turó de Puig-roig Turó 264,7m al SO del terme amb argiles vermelles Bundsandstein.corònim






Els torrents, les fonts, les sèquies, els pous i les basses


157. Bassa del Magí Bassa a la partida de La Caseta prop del cemenrtiri. antropònim
158. Bassa del Pepito Bassa a la partida de La Caseta prop del cemenrtiri. antropònim
159. Bassa del Sitgetí (nou) Bassa i font de mina al capdamunt del Sitgetí. sitja, sitjar,dipòsit lloc on es guardava blat o altres collites
160. Bonastre, Molí de Runes del molí a la riba dreta de l'Aguilera al S de La Vinya
161. Font de Cal Setró Font a la vora del Torrent de Cal Setró prop del l'entrada del Fondo de Les Mines
162. Font de la Gavatxa, La Font a la partida homònima al peu del Camí de La Pobla GR-92 . (gavassa)
163. Font de la Torreta UTM 31 T 368222,4564754 al S de la Masia del Solà (La Torreta) Neixement del Roldonar
164. Font de la Trunyella Font pròxima a la Masia de la Trunyella que recull les aigües del O de La Mola
165. Font de Santa Magdalena Font "pública" prop de l'església i al pas de la carreteraTV-2041. font en honor de la patrona del poble
166. Font de Santa Quitèria Font "pública" del carrer Major , entre els carrers del Mig i Jesús. font en honor de la segona patrona
167. Font del Moliner Al fondal que hi ha sota la Masia del Passafora enrunada ( es diu que era la que més rajava)
168. Font del Pastorell Font situada al marge dret de l'Aguilera prop del camí de Passafora font construïda gairebé a la llera
169. Font del Pepito UTM 31 T 370202,4565276 Font, mina i bassa gran a la partida de La Caseta. antropònim
170. Font del Sitgetí UTM 31 T 370463,4566382 Font i bassa gran al capdamunt del fondo del Sigetí
171. Font dels Cargolins UTM 31T 369082,4564763 a la confluència Aguilera-Roldonar font i bassa
172. Font dels Masos UTM 31 T 369583,4566037 Font i bassa a la dreta del camí que puja a El Revell font i bassa
173. Molí de baix, El Restes del molí (segon riu avall) a 1 km del poble El Molinot
174. Molí de Dalt Restes del molí (primer riu avall) a 800m del poble Molí de Bonastre
175. Parellada, Bassa de la Font i bassa a la partida de la Parellada
176. Torrent de Cal Setró Torrent important a l'E del terme, passa per Roda de B. i desemboca a l'Aguilera a La Plana
177. Torrent de la Cometa UTM 31 T 369584,4564360 Torrent que ve del Sitgetí i La Caseta que desemboca a l'Aguilera. Dim. de coma (valleta)
178. Torrent de l'Aguilera Torrent i principal conca de hidrogràfica del terme de Bonastre
179. Torrent de les Segueres (o Seguera) Tanca el N del terme (Masllorenç) més enllà de Les Esplanes Etim.: seguer, ‘niu d'abelles’
180. Torrent del Roldonar Torrent que recull l'aigua dels vessants orientals del Puig-roig i el Puig Barbolí. fitònim, lloc amb roldor






Les carreteres, els camins, els senders, els corriols, els ponts, els colls o collades

181. Camí de Vespella Camí antic que unia Bonastre amb Vespella de Gaià
182. Camí-carretera d'Albinyana Camí veïnal asfaltat entre Bonastre i albinyana passant pel Coll de la Font del Benet
183. Carrerada de la Muntanya, La Camí de transhumància que travessa el terme entre Masllorenç i La Pobla de Mintornès
184. Coll de la Font del Benet Pas elevat entre muntanyes partió amb Albinyana i pas de la carretera. antropònim
185. Coll de Repàs Pas entre les muntanyes del Molí i Florençó(Roda de Barà) per on passa el camí de Roda
186. Coll de Verdals Colladeta al camí de Cal Setró, partida del Garrofer de'n Roca. figues o olives verdals, de color verd quan són madures
187. Camí d'Albinyana Camí veinal asfaltat entre Bonastre i Albinyana
188. Camí de Ca l'Antic Camí que des de l'Hipica puja cap als Plans passant per les runes de Ca l'Antic
189. Camí de la Gavellada Camí que des del nucli urbà travessa l'Aguilera (pas sota carretera).gava
190. Camí de La Pobla Sender que uneix Bonastre i la Pobla de Montornès per la Gabatxa i Mas Gibert GR-92
191. Camí de les Estries Camí entre el carrer de les Estries i el Camí(carretera) d'Albinyana
192. Camí de Roda Camí que uneix Bonastre amb Roda a través del Coll de Repàs
193. Camí de Salomó Camí que uneix Bonastre amb Salomó per Cal lluïsot i Mas Boronat(Salomó)
194. Camí del Puig Barbolí Camí que puja al Puig Barboli (tallafocs)
195. Camí dels Plans Camí antic que des de Els Masos puja als Plans per la Masia del Teixidor i del Daniel






Les partides, els camps, els trossos, els horts

196. Albeda, l' (l'Aubedà) Partida al S-E del nucli urbà i marge esquerra de l'Aguilera.fitònim, àlbers Populus alba
197. Bargalló Partida entre Cal Lluïsot i La Torreta al O del nucli urbà. fitònim, (margalló) Chamaerops humilis
198. Barquera, La Partida al N del nucli urbà entre Creus i Els Masos. Etim.: mot germànic "verchère", terreny cultivat adjacent a una casa
199. Beco, El Tros de terra a la partida de Petdellebre i prop de TV-2041. Bech, bec, punta / beco: `”bobo”
200. Boscarró, El Partida al S del terme pròxima al Corral del Figuera. dim.bosquet petit
201. Cal Lluïsot Partida a O del nucli urbà prop camí de Salomó. antropònim
202. Cal Peix Tros al S del terme de Bonastre i marge dret de l'Aguilera. antropònim Pei, Peitx, Peig
203. Cal Pugíc Partida abandonada al N del terme, fondal de Cal Pugíc. antropònim Puig Xic en alguns mapes
204. Cal Setró Partida i finca cinegètica, vedat extens al SE del terme. antropònim Satro, (sarró Dic.Cat-Val-Bal)
205. Camp de la Sort Tros de terra amb bassa i hort prop de Cal Passafores
206. Caseta, La Partida entre la carretera d'Albinyana i el camí del Sitgetí al NE del nucli urbà
207. Clot de Bou Partida abandonada al terme d'Albinyana que fa partió a la carena anomenada Clot de Bou
208. Clot, El Partida i fondal amb camps prop de la Cometa al S del nucli urbà
209. Coll de Repàs, El Partida a NO del Coll de Repàs
210. Corral, El Partida entre les de la Masia dels plans i Les Solanes
211. Corral, El (2) Terres entre les partides de la Masia dels plans i Les Solanes pròxima a Cal Lluïsot
212. Cova Roja, La Partida de terra pendent i rocallosa entre la Muntanya de la Rovira i el Torrent de Cal Setró
213. Covilassos, Els Partida i fondal treballat a E de la Costa del Sanabre pròxima a Cal Setró. Etim.: del llatí cubile “jaç, llodriguera”
214. Creus Partida al límit N del nucli urbà amb construccions, granja, celler les tres creus
215. Crofoll, El Partida on hi ha "les mines de plata" (galena argentífera) entre El Pujolet i Les Solanes
216. El Sitgetí Partida al NE del terme entre El Revell i la Costa del Sanabre
217. Esplanes, Les Partida al límit N del terme ja dins del del terme de Montferri
218. Falongues Partida al S del terme pròxima al torrent de l'Aguilera Font Llonga
219. Figuerola, La Partida de terres pròxima al nucli urbà entre les partides de Creus i La Caseta .fitònim
220. Fondets, Els Partida costeruda i de relleu irregular al S del terme i al E de la Muntanya del Molí
221. Fontmartina, La Partida muntanyosa al n de La Trunyella
222. Foradada, La Al E de la Cova Roja als vessants que cauen al Torrent de cal Setró
223. Fornot, El Partida muntanyosa al S del cim de La Mola prop del Mas Gibert ja en terme de Creixell
224. Garrofer del Roca, El Partida pròxima al Coll de Verdals. antropònim
225. Garrofera, La Partida al pas del Camí dels Plans i al N de El Pujolet.fitònim, garrofer (Ceratonia siliqua)
226. Golfes, Les Partida pròxima a Els Plans, límit N del "fondo" de Bonastre. el pis de dalt, més amunt "les golfes"
227. Guixera, La Partida als vessants E de la Costa del Sanabre a la carretera d'Albinyana. topònim transparent "guixos"
228. Gurugú, El Partida entre el Puig Barbolí i el Mas Gatell. topònim transportat. Guerra del Marroc
229. Mallol, El Partida situada al SO entre els contraforts de La Mola i el Puig-roig. Mallol, mallola: vinya jove
230. Manelles Tros de terra a la confluència dels torrents de l'Aguilera i La Cometa. coma, coma petita
231. Mas Gatell, El Partida al límit O del terme de grans plans i extenses vinyes
232. Masos, Els Partida entre La Barquera i El Revell amb abundància de masies i pallisses
233. Molinot, El Partida al S del meandre que descriu l'Aguilera més avall de La Vinya
234. Parellada, la Partida en contacte amb el nucli urbà al S de Les Casetes
235. Passafora Partida al N de El Bargalló
236. Pedra Grossa, la (Cal Setró) Nounom de la finca cinegètica de Cal Setró que ocupa una bona part a E del terme
237. Petdellebre (Patilletra) Partida al N del nucli urbà entre Creus i Els Masos
238. Plana del Xim, La Partida al NO de la muntanya de la Plana del Xim al fons del Torrent de Cal Setró
239. Plans, Els Partida extensa al NO del terme (Masia dels Plans, Bosc dels Plans
240. Revell, El Partida al NE del terme pròxima a Els Masos. revell, ullastre petit (Olea Europaea)
241. Roldonar, El Partida a O del nucli urbà situada almarge dret del torrent homònim (roldonar). fitònim roldor (Coriaria myrtifolia)
242. Solanes, Les Partida al No del terme entre El Crofoll i Les Golfes
243. Torrentet, El Partida de terra situada a la confluència de l'Aaguilera i el Roldonar on hi ha un petit torrent
244. Torreta, La Partida a O del nucli urbà prop camí de Salomó
245. Tros del Boter Tros de la partida de El Mallol a l'E del cim de La Mola. el boter, relatiu a l'ofici de fer botes






Els boscos i bosquets, llocs i paratges amb tipus de vegetació dominant


246. Alzines del Vilanova, Les Bosquet i partida al NO del terme prop del Mas Torret. fitònim, alzines Quercus ilex ssp. rotundifolia
247. Bosc del Celestí Bosquet N del terme i a O de Cal Pugíc. antropònim
248. Bosc del Ximet Bosquet a la partida de Les Golfes i a peu de TV-2041. antropònim
249. Bosc dels Plans Al límit del terme entre la masia dels Plans i Mas Boronat
250. Bosc dels Plans(2) Bosc al O del terme tocant amb La Fontmartina
251. Pi del Marcel•lí, El Pi amb una bona capçada al camí que va a La Trunyella

Nocturna a Escansa (27-08-2011)

El dissabte 27 d’agost vam sortir a les 8 del vespre per fer la caminada nocturna. Hi van participar 38 excursionistes. Aquest any es va fer el recorregut fins a la masia d’Escansa, ja en el terme d’Albinyana.
Vam emprendre el camí del Sitgetí i vam pujar a la carena pel camí que passa entre el Sitgetí i el Revell, seguint més endavant cap a Clot de Bou, ja a tocar el GR-92, prop d’Escansa, on vam arribar amb les darreres llums del dia.
El sopar va ser de motxilla, a la llum dels estels i d’alguna llanterna, a l’era, davant de la masia. El sopar va anar seguit d’actuacions espontànies, danses i acudits que ens van fer riure i passar entre tots una estona divertida.
El retorn va ser pel mateix camí de l’anada, amb molt bon temps però, aquest any sense lluna. A dos quarts de dotze ja érem tots de nou a Bonastre.

CAMINANT PER LA RIBA

De la Barquera de Roda a la Platja de La Mora.

Diumenge 21 d’agost a la tarda es va fer la caminada per la platja amb l’assistència de 32 excursionistes.
El grup principal va completar l’itinerari previst, d’onze quilòmetres, passant per les platges de Creixell i Torredembarra, pel far cap a Els Munts i la platja d’Altafulla, seguint pel camí de ronda fins a la cala de La Mora (Tarragona).
A l’indret del far de Torredembarra vam fer un minut de silenci en memòria de Pere Figueres (el Pere de Cal Bruno, com molts el coneixíem), un dels iniciadors de les primeres caminades del Grup Bonastresc que malauradament ens va deixar el passat mes de maig. Un moment d’emoció i remembrança pel Pere que, encara que no sigui amb nosaltres, el tindrem sempre present caminant en el nostre record.
Un cop retornats a Bonastre vam celebrar un petit sopar de germanor al bar de la llar social per acabar la jornada.
La caminada per la platja ens permet descobrir nous indrets i racons del litoral més pròxim a Bonastre. L’any que ve en farem un altre tram.


DIADA BONASTRESC 2011 (15-05-2011)

 Amb la presència de més de trenta voluntaris es va tornar a marcar amb pintura blanca el traçat de 18,5 km de l’itinerari “Bonastresc”, la ruta que dóna la volta al fondal de Bonastre.
Un dia fantàstic i un bon ambient de companyonia és el que vam poder gaudir i disfrutar tots els que ens vam aplegar a les 7:30 a la Plaça Major. Pots de pintura, sacs per a les deixalles i ganes de caminar, tot sabent que al final ens esperava un bon esmorzar.Es van remarcar amb pintura els senyals del camí i es van refer algunes fites de pedra, que marquen els punts quilomètrics, que havien caigut.També es va aprofitar per fer una neteja del camí i es van recollir 150 kg de deixalles (plàstics, llaunes, papers i cartutxos de caça), que es van transportar fins a Bonastre o es van deixar en punts accessibles en automòbil per ser recollides posteriorment.  La feina la van fer tres equips de persones, dos d’ells dirigits pels entranyables Antonio Díaz i Salvador Cardona, grans coneixedors del camí i els seus retoms. Cadascun dels equips va marcar i netejar un sector de l’itinerari.  Finalment tothom va confluir a l’indret de Els Plans, prop de la carretera Bonastre-Masllorenç, on l’Amadeu Gibert i en Magí Pié ens van preparar un bon esmorzar a la brasa. El bon ambient, el menjar i la conversa es van allargar gairebé una hora. El retorn en grup cap a Bonastre es va fer per la Masia dels Plans, camí de Salomó i cal Lluïsot. Cap a dos quarts d’una ja erem tots a Bonastre.

Un cop més cal donar les gràcies a tots els participants. Gràcies també a l’ajuntament de Bonastre que va facilitar el material bàsic.
És important que els amics i companys que s’incorporen a les caminades, coneguin el comportament i els hàbits de respecte a la natura i el difonguin als més joves.
Entre tots fem una tasca de conscienciació molt vàlida pel respecte del medi ambient i la valoració del paisatge. L’excursionisme és i s’ha confirmat com un mitjà fantàstic per a difondre i enfortir aquests valors.
Seguim fidels al nostre lema : “Caminar, conèixer, compartir”.
Subscriure's a: Missatges (Atom)