Canvis Climàtics. Gradualisme-vs-Catastrofisme
Vull expressar el meu escepticisme en relació a les perspectives de canvi climàtic que s’anuncien des de fa temps i més mediàticament en els últims anys.
D’entrada manifesto que tinc els meus dubtes que les causes, d’existir realment un canvi climàtic, puguin ser d’origen antròpic. Intentaré explicar-me sense arribar a ser histriònic.
La comunitat científica s’arrenglera bàsicament en dues alternatives. Els gradualistes i els catastrofistes. Els primers diuen que els grans canvis que s’han produït al planeta han estat lents i persistents, mentre que els altres creuen que els canvis han estat ràpids i radicals. Ambdues tenen en comú, però, que no cal la presència de l’home al planeta perquè els canvis, siguin ràpids o lents, es produeixin inexorablement.
L’obliqüitat de la rotació terrestre respecte del seu eix i l’excentricitat de l’òrbita al voltant del Sol, han ocasionat grans canvis climàtics i desencadenat processos geomorfològics durant milions d’anys. En això tothom està d’acord. El nivell del mar ha baixat i ha pujat successivament i els pols s’han glaçat i desglaçat igualment. Hi ha hagut períodes d’una aridesa extrema i d’altres on les precipitacions eren el pa de cada dia. Com més articles i estudis llegeixo, més s’eixamplen els meus dubtes, però el que és clar és que no em decideixo per les tesis més catastrofistes.
El ressò mediàtic que té actualment l’amenaça d’un canvi climàtic imminent segueix la línia catastrofista. Això omple moltes pàgines a la premsa diària i centralitza molts debats televisius. Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, ha fet una gran campanya mediàtica, a l’estil d’un telepredicador apocalíptic, que ha estat visualitzada per una bona part de la població mundial. La idea és bona, però no és portadora d’un discurs que contempli totes les variables. Per versemblant que sigui, no és científicament abordable. I dic que no ho és perquè només ha partit dels estudis orientats en una sola de les direccions: la catastrofista.
No sóc partidari d’aquest posicionament de repercussió mediàtica perquè, tot i que pot sensibilitzar molta gent, també, com passa amb les notícies que cada dia veiem a la televisió, podem caure en l’error de pensar que ja és una cosa quotidiana i que per més que hi fem s’acabarà produint. Fins i tot m’atreveixo a dir que la reiteració rutinària de les possibles malvestats i conseqüències acaba afeblint el més profund del missatge que volen expressar.
Una altra qüestió important a discutir és si l’home i el seu particular metabolisme extern és o no capaç de modificar el comportament del clima. He escoltat la veu d’insignes estudiosos del clima dient que no existeix suficient massa de combustible al planeta per que, un cop cremat, ocasioni el temut efecte hivernacle.
També són molts els que des d’una meditada visió a escala temporal decideixen que de moment no hi ha motius per preocupar-se excessivament, però que cal prendre consciència i posar el tema en consideració.
Després hi ha alguns polítics defensors del liberalisme a ultrança i els embaucadors que la vessen sense cap raonament científic. Això fa mal, sobretot, als que d’una manera metòdica i informada se situen en l’escepticisme.
Quan talem els boscos de l’Amazones, el canvi climàtic ja ha arribat per als habitants de la selva tropical. Hem destruït la base sobre la que se sustentava la seva vida, però possiblement els conreus que s’hi plantin aconseguiran alimentar moltes persones. És una equivocació obrar així?
Quan un pagès asiàtic abandona els conreus perquè no es pot guanyar la vida ni alimentar la família i marxa a treballar en una indústria altament contaminant, també es pot dir que el canvi climàtic ha arribat per a ell. És reprovable la seva actitud?
Quan la població més desafavorida del continent africà consumeix immenses masses de superfície forestal com a base energètica de subsistència, s’està ficant el desert al damunt. És això recriminable?
Tenint en compte aquestes consideracions, per a mi, el més important és que com a éssers racionals cal que intentem fer les coses bé. Prendre les mesures adequades per respectar l’equilibri mediambiental no ens farà cap mal. No obstant, penso que hem de tocar de peus a terra i resoldre primerament els problemes més pròxims que són els que ens afecten d’una manera directa a tots. Si la nostra actitud afecta o no l’evolució diferent del clima, ja es veurà. De moment hem d’intentar fer tot el que sigui al nostre abast per conservar el planeta sense condemnar a la misèria cap habitant de la Terra.Personalment em decanto decididament per aquesta actitud, tal com sàviament escrivia Salvador Espriu en un poema: “... mentre tant evita alguns trastorns posant-te ben cordats els pantalons”.
