El cranc americà envaeix el torrent de l’Aguilera
Des de fa un parell d’anys, ha augmentat l’expansió del cranc de riu americà a la part alta del torrent de l’Aguilera.
Primer de tot, tres notícies: la bona, si se’n pot dir així, és que malgrat tot són comestibles i que els cal un mínim de la qualitat de l’aigua. La no tant bona, també depenent com es miri, és que es reprodueixen i s’escampen ràpidament. I la pitjor de totes és que arrasen literalment amb bona part de la fauna autòctona dels rierols i contagien amb fongs que maten el nostre cranc de riu autòcton.
El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), (fotografia: http://www.naturephoto-cz.com) té l’aparença d’un escamarlà i té una mida mitjana de 10 cm. El seu color va del roig i vermell intens fins al marró, depenent de l’edat de l'individu. Al cap hi té dues antenes que utilitza per a cercar i detectar l’aliment. Té dues pinces grans, que li serveixen per capturar les seves preses i defensar-se dels atacants. L’abdomen està dividit en sis segments i a la part més pròxima al tòrax hi té els quatre parells de potes que utilitza per nedar i córrer pel fons del riu. La cua té forma de pala o ventall.
El cranc de riu americà és una espècie termòfila, prefereix aigües tèbies. La seva alimentació és omnívora i menja de tot, des de petits peixos i amfibis (ous i capgrossos de granotes i gripaus) , plantes aquàtiques i macro invertebrats (cargols i bivalves d’aigua dolça, insectes i larves). És una espècie voraç, no para de menjar i aprofita tot el que està al seu abast. El trobareu de bon matí o cap al tard als bassals i petits gorgs de l’Aguilera en el tram que va des de les surgències pròximes al Torrentet, fins més avall de La Vinya de Bonastre.
El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) (fotografia: http://www.laparladoliva.com) és l’espècie autòctona, és a dir, la que en condicions normals hauria d’habitar el nostre rierol. Actualment està en perill d'extinció i en regressió a tot Catalunya, principalment per la manca de la qualitat de l'aigua i encara més per
l'afanomicosi, una malaltia provocada pels fongs, que li resulta totalment letal, que transmet el cranc vermell americà, que com ja hem dit, és una espècie exòtica (forastera) i invasora (de ràpida adaptació i proliferació) que va ser introduïda a la península Ibèrica cap al 1974.
El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) (fotografia: http://ca.wikipedia.org) és una altra espècie invasora procedent d’Amèrica. Es va detectar el 2008 a Catalunya, però sembla que ja era present des del 2005. El cranc senyal es distingeix de l’ibèric per una taca clara a les pinces. De moment viu en terres més altes i s’està controlant la seva expansió.
