El cranc americà envaeix el torrent de l’Aguilera
Des de fa un parell d’anys, ha augmentat l’expansió del cranc de riu americà a la part alta del torrent de l’Aguilera.
Primer de tot, tres notícies: la bona, si se’n pot dir així, és que malgrat tot són comestibles i que els cal un mínim de la qualitat de l’aigua. La no tant bona, també depenent com es miri, és que es reprodueixen i s’escampen ràpidament. I la pitjor de totes és que arrasen literalment amb bona part de la fauna autòctona dels rierols i contagien amb fongs que maten el nostre cranc de riu autòcton.
(fotografia: http://www.naturephoto-cz.com)
El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), (fotografia: http://www.naturephoto-cz.com) té l’aparença d’un escamarlà i té una mida mitjana de 10 cm. El seu color va del roig i vermell intens fins al marró, depenent de l’edat de l'individu. Al cap hi té dues antenes que utilitza per a cercar i detectar l’aliment. Té dues pinces grans, que li serveixen per capturar les seves preses i defensar-se dels atacants. L’abdomen està dividit en sis segments i a la part més pròxima al tòrax hi té els quatre parells de potes que utilitza per nedar i córrer pel fons del riu. La cua té forma de pala o ventall.
El cranc de riu americà és una espècie termòfila, prefereix aigües tèbies. La seva alimentació és omnívora i menja de tot, des de petits peixos i amfibis (ous i capgrossos de granotes i gripaus) , plantes aquàtiques i macro invertebrats (cargols i bivalves d’aigua dolça, insectes i larves). És una espècie voraç, no para de menjar i aprofita tot el que està al seu abast. El trobareu de bon matí o cap al tard als bassals i petits gorgs de l’Aguilera en el tram que va des de les surgències pròximes al Torrentet, fins més avall de La Vinya de Bonastre.
(fotografia: http://www.laparladoliva.com)
El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) (fotografia: http://www.laparladoliva.com) és l’espècie autòctona, és a dir, la que en condicions normals hauria d’habitar el nostre rierol. Actualment està en perill d'extinció i en regressió a tot Catalunya, principalment per la manca de la qualitat de l'aigua i encara més per l'afanomicosi, una malaltia provocada pels fongs, que li resulta totalment letal, que transmet el cranc vermell americà, que com ja hem dit, és una espècie exòtica (forastera) i invasora (de ràpida adaptació i proliferació) que va ser introduïda a la península Ibèrica cap al 1974.
(fotografia: http://ca.wikipedia.org)
El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) (fotografia: http://ca.wikipedia.org) és una altra espècie invasora procedent d’Amèrica. Es va detectar el 2008 a Catalunya, però sembla que ja era present des del 2005. El cranc senyal es distingeix de l’ibèric per una taca clara a les pinces. De moment viu en terres més altes i s’està controlant la seva expansió.
