Nocturna a Escansa (27-08-2011)

El dissabte 27 d’agost vam sortir a les 8 del vespre per fer la caminada nocturna. Hi van participar 38 excursionistes. Aquest any es va fer el recorregut fins a la masia d’Escansa, ja en el terme d’Albinyana.
Vam emprendre el camí del Sitgetí i vam pujar a la carena pel camí que passa entre el Sitgetí i el Revell, seguint més endavant cap a Clot de Bou, ja a tocar el GR-92, prop d’Escansa, on vam arribar amb les darreres llums del dia.
El sopar va ser de motxilla, a la llum dels estels i d’alguna llanterna, a l’era, davant de la masia. El sopar va anar seguit d’actuacions espontànies, danses i acudits que ens van fer riure i passar entre tots una estona divertida.
El retorn va ser pel mateix camí de l’anada, amb molt bon temps però, aquest any sense lluna. A dos quarts de dotze ja érem tots de nou a Bonastre.

CAMINANT PER LA RIBA

De la Barquera de Roda a la Platja de La Mora.

Diumenge 21 d’agost a la tarda es va fer la caminada per la platja amb l’assistència de 32 excursionistes.
El grup principal va completar l’itinerari previst, d’onze quilòmetres, passant per les platges de Creixell i Torredembarra, pel far cap a Els Munts i la platja d’Altafulla, seguint pel camí de ronda fins a la cala de La Mora (Tarragona).
A l’indret del far de Torredembarra vam fer un minut de silenci en memòria de Pere Figueres (el Pere de Cal Bruno, com molts el coneixíem), un dels iniciadors de les primeres caminades del Grup Bonastresc que malauradament ens va deixar el passat mes de maig. Un moment d’emoció i remembrança pel Pere que, encara que no sigui amb nosaltres, el tindrem sempre present caminant en el nostre record.
Un cop retornats a Bonastre vam celebrar un petit sopar de germanor al bar de la llar social per acabar la jornada.
La caminada per la platja ens permet descobrir nous indrets i racons del litoral més pròxim a Bonastre. L’any que ve en farem un altre tram.


DIADA BONASTRESC 2011 (15-05-2011)

 Amb la presència de més de trenta voluntaris es va tornar a marcar amb pintura blanca el traçat de 18,5 km de l’itinerari “Bonastresc”, la ruta que dóna la volta al fondal de Bonastre.
Un dia fantàstic i un bon ambient de companyonia és el que vam poder gaudir i disfrutar tots els que ens vam aplegar a les 7:30 a la Plaça Major. Pots de pintura, sacs per a les deixalles i ganes de caminar, tot sabent que al final ens esperava un bon esmorzar.Es van remarcar amb pintura els senyals del camí i es van refer algunes fites de pedra, que marquen els punts quilomètrics, que havien caigut.També es va aprofitar per fer una neteja del camí i es van recollir 150 kg de deixalles (plàstics, llaunes, papers i cartutxos de caça), que es van transportar fins a Bonastre o es van deixar en punts accessibles en automòbil per ser recollides posteriorment.  La feina la van fer tres equips de persones, dos d’ells dirigits pels entranyables Antonio Díaz i Salvador Cardona, grans coneixedors del camí i els seus retoms. Cadascun dels equips va marcar i netejar un sector de l’itinerari.  Finalment tothom va confluir a l’indret de Els Plans, prop de la carretera Bonastre-Masllorenç, on l’Amadeu Gibert i en Magí Pié ens van preparar un bon esmorzar a la brasa. El bon ambient, el menjar i la conversa es van allargar gairebé una hora. El retorn en grup cap a Bonastre es va fer per la Masia dels Plans, camí de Salomó i cal Lluïsot. Cap a dos quarts d’una ja erem tots a Bonastre.

Un cop més cal donar les gràcies a tots els participants. Gràcies també a l’ajuntament de Bonastre que va facilitar el material bàsic.
És important que els amics i companys que s’incorporen a les caminades, coneguin el comportament i els hàbits de respecte a la natura i el difonguin als més joves.
Entre tots fem una tasca de conscienciació molt vàlida pel respecte del medi ambient i la valoració del paisatge. L’excursionisme és i s’ha confirmat com un mitjà fantàstic per a difondre i enfortir aquests valors.
Seguim fidels al nostre lema : “Caminar, conèixer, compartir”.

PLA ESTRATÈGIC DE BONASTRE

PROPOSTA: PLA ESTRATÈGIC DE BONASTRE 2011-2016
Document Propositiu (presentació)

Relatiu al treball de Curs

Autors:
Estudi i proposta realitzats per Josep Sicart Martínez i Francesc Merelo Grau, en el treball de curs de l’assignatura d’Ordenament del Territori, Curs 2009-2010, sota la tutela i observacions dels professors Jaume Font Garolera, Francesc López Palomeque i Berezi Ane Elorrieta, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Regional de la Universitat de Barcelona. Realització any 2010.

Objectiu:
Un treball que ens permet portar a la pràctica els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura.
Elaborar una proposta de planificació estratègica municipal a partir d’un cas real.
Estudiar la situació actual del municipi, visualitzar un possible escenari de futur, i proposar accions a dur a terme.
Es pretén aconseguir un creixement equilibrat i sostenible del poble en base a les seves potencialitats i el seu entorn.

Paraules clau:
Planificació estratègica. Espai diferenciat. Paisatge i medi ambient. Urbanització.
Producció local. Turisme. Creixement econòmic.

Resum:
El treball és una proposta de planificació estratègica municipal que es basa en l’apreciació de l’espai diferenciat de Bonastre respecte de la resta del territori que envolta el municipi.
El paisatge del Massís de Bonastre contemplat com a punt fort per impulsar les activitats turístiques en oposició a la urbanització dispersa i la periurbanització procedent del litoral i la millora i el manteniment del medi ambient per defensar la producció agrària local.
L’objectiu és elaborar una proposta d’actuacions estratègiques que condueixin al creixement econòmic, la creació de llocs de treball estables i al manteniment de la població.

Presentació:
Aquest document és un estudi dirigit a l’Ajuntament de Bonastre com a autoritat local i particularment als habitants i residents del municipi. Pretén orientar i suggerir una determinada línia d’actuació envers els seus objectius estratègics a curt i mitjà termini.
La particular situació en el territori del terme municipal de Bonastre és un factor a tenir en compte per a la planificació estratègica del seu creixement equilibrat.
El terme municipal, tot i la proximitat de les grans infrastructures de transport, energia i comunicacions, per la seva situació en el territori resta allunyat dels seus beneficis directes.
Per aquest motiu existeixen dificultats per a la instal•lació d’empreses i d’indústries que en el panorama econòmic actual precisen majoritàriament d’un entorn d’aglomeració i de comunicacions específic.
Aquest “aïllament” ha generat un espai diferenciat que enguany és objecte de valoració en contrast amb les grans àrees industrials, periurbanes i turístiques que es disposen al voltant del Massís de Bonastre i el converteixen en un enclavament singular.
Les dificultats que presenta l’aïllament del poble dins del Massís de Bonastre, no són un factor naturalment determinant i negatiu que impedeixi el seu desenvolupament equilibrat. Sobretot si el planejament estratègic s’orienta adequadament a les noves realitats econòmiques i socials.
Particularment, la conjuntura econòmica i l’alentiment del sector de la construcció ens ofereixen, malgrat tot, una treva, i un bon moment per pensar quins són els objectius que s’haurien de fixar i les actuacions que cal emprendre per al manteniment de la població i el creixement econòmic.
En aquest sentit cal definir el creixement i l’activitat urbanitzadora en base a les necessitats reals de la població i les famílies, les parelles i joves de Bonastre, defugint i reduint l’escreix constructiu i la dependència econòmica del municipi de l’activitat immobiliària externa.
És necessari dirigir els esforços cap a la promoció i consolidació d’economies basades en les activitats i recursos propis i aprofitar la proximitat de les destinacions turístiques per a impulsar la creació de serveis. La intenció és la creació i el manteniment de llocs de treball estables al municipi.
Partim de la situació peculiar de Bonastre en el territori. Cal contemplar aquest territori en totes les seves potencialitats d’aprofitament. Cal endreçar-lo i valorar-lo com a patrimoni natural municipal i també com un recurs per aconseguir millores ambientals i econòmiques per als habitants de Bonastre. Un entorn acurat i saludable de proximitat amb grans àrees residencials i turístiques serà una de les bases o punts forts de cara a dissenyar l’estratègia del seu futur.
Cal aprofitar el moment per a preparar el futur, solucionar els problemes que impedeixen la valoració ambiental del territori i situar el municipi dins una oferta adequada a les noves utilitats socials del territori.
En el desplegament d’aquesta aposta és important no perdre sinó mantenir i consolidar les activitats i les explotacions agràries i forestals tradicionals. També cal promocionar la venda especialitzada de la producció agrària pròpia.
Una oferta territorial de qualitat aportarà millors perspectives a la producció agrària, al comerç i a l’establiment de les petites empreses o empreses familiars dels sectors de serveis.
Aquests serveis terciaris són importants perquè poden afavorir la sortida a les produccions pròpies.
Aquest fet pot ajudar al manteniment de la població resident al municipi.
Es contribueix, d’aquesta forma, a la creació de llocs de treball en el sector de l’artesania alimentària, la restauració i la hostaleria.

Justificació. Per què un pla estratègic?
Bonastre necessita orientar el seu futur. Precisa un procés participatiu que condueixi a l’assumpció de les línies estratègiques que condueixin progressivament cap a la valorització del seu territori, la promoció de la producció agrària, la creació de llocs de treball al municipi i el desenvolupament econòmic sostenible. La proposta o document propositiu del pla estratègic és en si mateix un element de debat i participació que intrínsecament ha d’afavorir els acords, l’associacionisme i la cohesió social entre els habitants de Bonastre.
Un pla estratègic és un conjunt d’accions dirigides a aconseguir uns determinats objectius. Una proposta d’accions per al desenvolupament. Un instrument de gestió en el qual intervenen i participen diversos agents públics, privats i socials en un procés consensuat.
Un pla estratègic compta amb la participació dels ciutadans i el agents en el disseny de les línies estratègiques que han de conduir cap als objectius comuns prèviament consensuats.
En el pla cal integrar totes les entitats, empreses i institucions i considerar globalment tots els àmbits de desenvolupament.
El pla estratègic és un procés, és a dir, que té una continuïtat en el temps. Per aquest motiu, admet revisions per adaptar-lo, si és necessari, als canvis que imposa la realitat.
Un pla estratègic ha d’aprofitar les oportunitats i dirigir actuacions proactives en favor de la promoció econòmica del territori.
Un poble, un municipi, per petit que sigui ha de tenir el seu pla estratègic. Si més no, ha d’orientar els esforços en la direcció que permeti el seu desenvolupament equilibrat envers uns objectius.
Un pla estratègic representa la voluntat col•lectiva de governar les transformacions.
La proposta del treball és un estudi tutelat amb la idea que finalment tingui una utilitat.
Creiem que el primer que li cal al poble és comptar amb les seves potencialitats, amb les pròpies i les que li ofereix el seu entorn.
En el cas de Bonastre, és necessari plantejar el seu enclavament muntanyenc com un avantatge respecte de les àrees costaneres i industrials que l’envolten. El seu context territorial li permet reeixir i projectar-se com un municipi especialitzat en el bon nivell mediambiental, les activitats turístiques a l’aire lliure, i la producció agrícola i artesana de qualitat.
Per arribar a aquest objectiu cal iniciar les accions necessàries que inclouen la millora de les infraestructures de sanejament, la contenció i rehabilitació urbanístiques i la preservació de l’espai rural.
El document pretén ser un esquema de les actuacions que caldria emprendre per situar Bonastre en una posició òptima per assolir aquests objectius.

Josep Sicart i Francesc Merelo, juny 2010