LLOCS INTERESSANTS A BONASTRE

Foto: Arc de l'obrador del Molí de Bonastre ( s.XVI gòtic tardà)


Bonastre té un bon nombre de llocs interessants que cal destacar. Sense ser monumentals ni espectaculars, són particulars en el nostre territori i expliquen la Història natural i cívica del poble, mantenen viu el lligam i el llegat material que explica el passat i el present de Bonastre.

No hi ha runes ni restes irrecuperables i tots llocs i paratges mereixen respecte i dignificació.
Tal com ha dit l'il·lustre músic internacional Jordi Savall:"La importància del patrimoni d'un país no està en el seu valor sinó en la capacitat de valorar-lo"

Aquí hi trobareu un plànol "INSTAMAPS" amb uns quants llocs interessants al terme de Bonastre.
Cliqueu damunt d'un dels indicadors (icona) i es desplega una finestra amb les dades de localització.
A la mateixa finestra hi veureu la informació del lloc i l'enllaç a la fotografia.

MAPA:   Per veure el mapa cliqueu aquí damunt

Font del Pastorell. neteja i senyalització

Diumenge 29 de maig de 2016, vam fer una bona neteja a la Font del Pastorell. També es van posar indicadors i es va reforçar amb un petit marge de pedra. També s'hi va fer, prèviament, una desbrossada de l'entorn i del Camí de Masarbonès que hi dóna accés.
També es va instal·lar una passera que travessa el torrent.
Les tasques van anar a bon ritme, retirant la bardissa i seleccionant les espècies que calia conservar, mentre altres clavaven rètols o reparaven i netejaven el brollador de la font.
Finalment es va col·locar la passera que era feta amb un gran tronc rebaixat i que pel seu pes i llargària va requerir la força d'una quinzena dels voluntaris. 
L'acció estava organitzada per l'Ajuntament de Bonastre, dins del programa "50 Fonts" i la Setmana de la Natura a Catalunya, que va posar les eines i l'esmorzar per als voluntaris i voluntàries que hi van treballar.
L'aprofitament de la font ens apropa a la conservació i coneixement de la vegetació de ribera i alhora es guanya un racó d'esbarjo fins ara poc aprofitat.
El millor regal per a la font és que la visitem sovint i ens relaxem sota els grans freixes escoltant els ocells que també s'hi acosten. En surt un bon raig i fa goig contemplar aquesta font natural.  
Cuidem-la entre tots i valorem l'indret. Anem-hi de passeig amb amics i familiars. A berenar, a llegir sota els arbres o a reposar-hi a la fresca.
Dignificant i conservant aquest espai, fem un millor Bonastre i guanyem un lloc interessant que ens connecta amb la natura i ens aporta benestar.

NOTA: L'aigua, com s'avisa en un rètol, no té control sanitari, de manera que no es pot garantir que sigui del tot potable.


Reparats els desperfectes a la Barraca del Muntanyès.

Diumenge 13 de desembre - que Santa Llúcia ens conservi la vista - una colla de 22 persones vam sortir de bon matí cap a la Barraca del Muntanyès (Bonastre) amb l'objectiu de reparar-ne els desperfectes ocasionats recentment.
A peu i seguits del vehicle de servei de l'ajuntament que portava les eines, vam enfilar el camí de Salomó i vam decantar, ja dalt de la serra, cap al camí del Puig Barbolí, que ens acostava al peu de la barraca.
Amb la fresca, els voluntaris i voluntàries van anar arribant i es van disposar espontàniament al peu de cadascuna de les tres esllavissades, una de natural causada pel pas del temps i dues, les més importants, per l'acció de maquinària pesant.
Seguint les indicacions dels més experts, va començar la feina.
A un bon ritme es va netejar la base dels esvorancs i es van posar les pedres iniciant els murs que estabilitzaven la construcció i evitaven les esllavissades dels primers moments.
Amb l'escalfor del Sol i l'activitat decidida, aviat va sobrar la roba i així vam continuar fins a l'hora d'esmorzar. 
Al cap de 20 minuts ja hi tornàvem a ser tots al peu de la barraca apujant i afermant els murs.
Amb els murs i arestes ja afermades, ara calia omplir, primer amb rebló i després amb terra, la part superior de la barraca. A relleu i sense descans vam anar omplint i pujant senalles fins a culminar la feina
Una última repassada dels mestres d'obra i ja només calia una neteja de l'interior.
La Barraca del Muntanyès ja té uns quants anys més de vida.

Un cop més vam gaudir d'un molt bon ambient tot recuperant un element característic del nostre paisatge.

Un dia perfecte i una gent fantàstica.
Agraïments: a tots els voluntaris i voluntàries a peu de barraca: Ernest, Anton, Josep M., Josep, Ferran, Berna, Narcís, Gerald, Benjamí i Salvador. Als "mestres d'obra" Magí i Antonio. A la M. José i la Mercè que ens van preparar l'esmorzar i als amics Jordi i Marlús vinguts de les Peces (Albinyana) i la Thaïs, Rogelio i família vinguts d'Alforja (Baix Camp).També el nostre agraïment a l'Ajuntament de Bonastre que ens va proporcionar les eines, el seu transport i un bon esmorzar.



  

S.O.S.La barraca del Muntanyès greument afectada




La "barraca del Muntanyès", al camí del Puig Barbolí (Bonastre) ha estat greument afectada per les tasques forestals de neteja sota la línia elèctrica d'alta tensió.

Possiblement alguna màquina pesant va tocar les arestes de la barraca i va provocar les esllavissades que es poden apreciar a les fotografies.
El fet que les pedres caigudes estiguin sobre el sòl net de brossa, fa pensar que els danys s'han produït durant les tasques forestals recents.
Com sempre, no hi ha proves i ara la barraca està ferida de mort si no s'hi fa una reparació immediata abans que no s'ensorri.
La barraca manté encara en el seu interior la volta i una obra espigada que fan goig de veure, a part de l'entrada en arc feta amb grans pedres.
No sé si ha de ser el seu propietari o bé l'ajuntament qui presenti una reclamació a l'empresa o als responsables, però el que és segur és que d'elements del patrimoni i del paisatge com aquests, cada cop en queden menys.


 


Bonastre. Recuperació d'antics camins



Part alta a mig pendent del Camí de Valls reforçada amb contrafort
Una mica d’història
El “Camí de Valls” ja era usat a l’Edat Mitjana. Anava des de Bonastre pel Sitgetí i cap al fondo d’Escansa, arribant a dalt de la serra prop del Clot de Bou, on descendia pel Coll de Bou en direcció al Camí Ral i carrerada entre Vilafranca i Montblanc.
El Camí de Valls també facilitava l’accés a les parades dels vessants més enlairats del Sitgetí, el Fondo Agrest i el Fondo d’Escansa, que ocupaven, fins el 1950, tota la part alta de la muntanya.
Era un camí baster per on hi podien passar animals amb càrrega i en molts trams es manté l’amplada de carro que es pot apreciar en diversos trams del recorregut. Per a aquest ús, el camí manté un pendent molt regular en tot el traçat i està reforçat per bons marges de pedra a la part més alta.
El camí també va servir per anar i venir a les colles de boscaters dels pobles pròxims que venien a treure l’escorça de pi i a fer fogots per aquestes muntanyes.  
A partir del 1980 el camí va caure en desús per l’abandonament dels conreus i més encara després del gran incendi de 1994. Des d’aleshores, les argelagues i una densa pineda, l’han fet gairebé impracticable.

L’objectiu
L’objectiu és reobrir el camí, fins avui via de comunicació de domini públic ressenyada al cadastre, amb un sender que segueixi el recorregut de l’antic camí, des del fondal del Sitgetí, fins a trobar el camí ample que passa per la carena a través d’una entrada ja existent.
  
Resultat
El resultat serà un sender transitable a peu per a ús excursionista.
Un itinerari lògic i natural, més que no pas els actuals accessos cap a la serra que obliguen a transitar sovint per carretera o a resseguir les infrastructures de transport d’energia ( Xarxa Elèctrica d’Alta Tensió i Gasoducte).
  
La neteja
Cal obrir un pas. No cal tallar o treure més vegetació de la necessària.
La neteja es farà usant eines de ma i mitjans naturals. Es retirarà el brancatge.
Només s’utilitzaran eines a motor o mitjans mecànics en el cas que el seu ús sigui imprescindible.
El sender obert sobre l’antic camí estarà protegit amb tanques per evitar, com ho marca la llei, l’entrada i el pas de les motocicletes i altres vehicles motoritzats.
  
Manteniment
La millor forma de mantenir un camí és transitar-lo. Per això cal passejar-lo i usar-lo.
Transmetem a companys, amics i familiars el gust per gaudir de les caminades, respectant la natura, els conreus i les edificacions d’ús agrari que des de sempre, formen part del nostre paisatge.
El coneixement i la valoració del medi natural és el que més ajuda a apreciar-lo i respectar-lo.

Pedra foguera d’un fusell del s. XVIII



Aquesta és la pedra foguera trobada prop del Puig Barbolí (foto). La pedra és de sílex i és possible que guardi alguna relació amb les guarnicions que hi havia instal·lades a la masia de la Trunyella, utilitzada com a caserna cap a mitjan del segle XVIII (cuartel de invierno).Per les contrades de Bonastre hi va haver força moviment de tropes dels Corregimientos, sobretot a partir de l’acabament de la Guerra de Successió.
La pedra podria haver estat usada a entre les darreries del s.XVII fins a la Guerra del Francès. 



El pany de sílex, també anomenat “pany català” o “de miquelet”, és un mecanisme instal·lat als antics fusells.
Emprant una pedra de sílex (pedra foguera) que anava agafada al cap d'una peça anomenada ca , colpejant provocava la ignició en el fogó o cassoleta, una petita cavitat que es carregava de pólvora fina protegida per un cobertor o tapa. La pólvora s’encenia i sortia disparada la bala.
Pany de sílex: 1 = ca porta pedra, 2 = rastell, 3 = tapa de cassoleta, 4 = cassoleta. fotografia: http://ca.wikipedia.org

Antigues troballes

El maig de 2002 es va trobar material mèdic de l’exèrcit republicà espanyol a la pallissa del Sitgetí (foto 2011), situada a uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà  de Bonastre. Ampolles, injectables, medicines i material per a fer cures, van restar en un racó de la pallissa durant més de 60 anys.
Personalment, vaig advertir de la presència del material a la pallissa i ho vaig comunicar a diferents organismes relacionats amb el patrimoni històric, facilitant l’adreça de “Cal Guxó” del carrer Muralla número 35, on podien demanar les claus de la pallissa.
Al cap d’un temps sembla que aquest material fou retirat de la pallissa per persones o membres relacionats amb aquests organismes.
Sobre l’existència d’un hospital de campanya a la pallissa, podem dir que, ara per ara, no hi ha massa indicis que apuntin en aquesta direcció, més aviat podem parlar de material abandonat en la retirada dels soldats republicans.

El que sí que podem assegurar és que la pallissa havia servit d’amagatall per a alguns dels joves que no volien anar a la guerra, tal com em va explicar en Daniel Solé, de viu testimoni i mig plorant en fer-ne memòria, ja que ell també hi va ser acompanyat d’altres joves bonastrencs.

Els americans de l'Aguilera



El cranc americà envaeix el torrent de l’Aguilera

Des de fa un parell d’anys, ha augmentat l’expansió del cranc de riu americà a la part alta del torrent de l’Aguilera.
Primer de tot, tres notícies: la bona, si se’n pot dir així, és que malgrat tot són comestibles i que els cal un mínim de la qualitat de l’aigua. La no tant bona, també depenent com es miri, és que es reprodueixen i s’escampen ràpidament. I la pitjor de totes és que arrasen literalment amb bona part de la fauna autòctona dels rierols i contagien amb fongs que maten el nostre cranc de riu autòcton.


El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), (fotografia: http://www.naturephoto-cz.com) té l’aparença d’un escamarlà i té una mida mitjana de 10 cm. El seu color va del roig i vermell intens fins al marró, depenent de l’edat de l'individu. Al cap hi té dues antenes que utilitza per a cercar i detectar l’aliment. Té dues pinces grans, que li serveixen per capturar les seves preses i defensar-se dels atacants. L’abdomen està dividit en sis segments i a la part més pròxima al tòrax hi té els quatre parells de potes que utilitza per nedar i córrer pel fons del riu. La cua té forma de pala o ventall.
El cranc de riu americà és una espècie termòfila, prefereix aigües tèbies. La seva alimentació és omnívora i menja de tot, des de petits peixos i amfibis (ous i capgrossos de granotes i gripaus) , plantes aquàtiques i macro invertebrats (cargols i bivalves d’aigua dolça, insectes i larves). És una espècie voraç, no para de menjar i aprofita tot el que està al seu abast. El trobareu de bon matí o cap al tard als bassals i petits gorgs de l’Aguilera en el tram que va des de les surgències pròximes al Torrentet, fins més avall de La Vinya de Bonastre.



El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) (fotografia: http://www.laparladoliva.com) és l’espècie autòctona, és a dir, la que en condicions normals hauria d’habitar el nostre rierol. Actualment està en perill d'extinció i en regressió a tot Catalunya, principalment per la manca de la qualitat de l'aigua i encara més per l'afanomicosi, una malaltia provocada pels fongs, que li resulta totalment letal, que transmet el cranc vermell americà, que com ja hem dit, és una espècie exòtica (forastera) i invasora (de ràpida adaptació i proliferació) que va ser introduïda a la península Ibèrica cap al 1974.


(fotografia: http://ca.wikipedia.org) 

El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) (fotografia: http://ca.wikipedia.org) és una altra espècie invasora procedent d’Amèrica. Es va detectar el 2008 a Catalunya, però sembla que ja era present des del 2005. El cranc senyal es distingeix de l’ibèric per una taca clara a les pinces. De moment viu en terres més altes i s’està controlant la seva expansió.
Subscriure's a: Missatges (Atom)