Reparats els desperfectes a la Barraca del Muntanyès.

Diumenge 13 de desembre - que Santa Llúcia ens conservi la vista - una colla de 22 persones vam sortir de bon matí cap a la Barraca del Muntanyès (Bonastre) amb l'objectiu de reparar-ne els desperfectes ocasionats recentment.
A peu i seguits del vehicle de servei de l'ajuntament que portava les eines, vam enfilar el camí de Salomó i vam decantar, ja dalt de la serra, cap al camí del Puig Barbolí, que ens acostava al peu de la barraca.
Amb la fresca, els voluntaris i voluntàries van anar arribant i es van disposar espontàniament al peu de cadascuna de les tres esllavissades, una de natural causada pel pas del temps i dues, les més importants, per l'acció de maquinària pesant.
Seguint les indicacions dels més experts, va començar la feina.
A un bon ritme es va netejar la base dels esvorancs i es van posar les pedres iniciant els murs que estabilitzaven la construcció i evitaven les esllavissades dels primers moments.
Amb l'escalfor del Sol i l'activitat decidida, aviat va sobrar la roba i així vam continuar fins a l'hora d'esmorzar. 
Al cap de 20 minuts ja hi tornàvem a ser tots al peu de la barraca apujant i afermant els murs.
Amb els murs i arestes ja afermades, ara calia omplir, primer amb rebló i després amb terra, la part superior de la barraca. A relleu i sense descans vam anar omplint i pujant senalles fins a culminar la feina
Una última repassada dels mestres d'obra i ja només calia una neteja de l'interior.
La Barraca del Muntanyès ja té uns quants anys més de vida.

Un cop més vam gaudir d'un molt bon ambient tot recuperant un element característic del nostre paisatge.

Un dia perfecte i una gent fantàstica.
Agraïments: a tots els voluntaris i voluntàries a peu de barraca: Ernest, Anton, Josep M., Josep, Ferran, Berna, Narcís, Gerald, Benjamí i Salvador. Als "mestres d'obra" Magí i Antonio. A la M. José i la Mercè que ens van preparar l'esmorzar i als amics Jordi i Marlús vinguts de les Peces (Albinyana) i la Thaïs, Rogelio i família vinguts d'Alforja (Baix Camp).També el nostre agraïment a l'Ajuntament de Bonastre que ens va proporcionar les eines, el seu transport i un bon esmorzar.



  

S.O.S.La barraca del Muntanyès greument afectada




La "barraca del Muntanyès", al camí del Puig Barbolí (Bonastre) ha estat greument afectada per les tasques forestals de neteja sota la línia elèctrica d'alta tensió.

Possiblement alguna màquina pesant va tocar les arestes de la barraca i va provocar les esllavissades que es poden apreciar a les fotografies.
El fet que les pedres caigudes estiguin sobre el sòl net de brossa, fa pensar que els danys s'han produït durant les tasques forestals recents.
Com sempre, no hi ha proves i ara la barraca està ferida de mort si no s'hi fa una reparació immediata abans que no s'ensorri.
La barraca manté encara en el seu interior la volta i una obra espigada que fan goig de veure, a part de l'entrada en arc feta amb grans pedres.
No sé si ha de ser el seu propietari o bé l'ajuntament qui presenti una reclamació a l'empresa o als responsables, però el que és segur és que d'elements del patrimoni i del paisatge com aquests, cada cop en queden menys.


 


Bonastre. Recuperació d'antics camins



Part alta a mig pendent del Camí de Valls reforçada amb contrafort
Una mica d’història
El “Camí de Valls” ja era usat a l’Edat Mitjana. Anava des de Bonastre pel Sitgetí i cap al fondo d’Escansa, arribant a dalt de la serra prop del Clot de Bou, on descendia pel Coll de Bou en direcció al Camí Ral i carrerada entre Vilafranca i Montblanc.
El Camí de Valls també facilitava l’accés a les parades dels vessants més enlairats del Sitgetí, el Fondo Agrest i el Fondo d’Escansa, que ocupaven, fins el 1950, tota la part alta de la muntanya.
Era un camí baster per on hi podien passar animals amb càrrega i en molts trams es manté l’amplada de carro que es pot apreciar en diversos trams del recorregut. Per a aquest ús, el camí manté un pendent molt regular en tot el traçat i està reforçat per bons marges de pedra a la part més alta.
El camí també va servir per anar i venir a les colles de boscaters dels pobles pròxims que venien a treure l’escorça de pi i a fer fogots per aquestes muntanyes.  
A partir del 1980 el camí va caure en desús per l’abandonament dels conreus i més encara després del gran incendi de 1994. Des d’aleshores, les argelagues i una densa pineda, l’han fet gairebé impracticable.

L’objectiu
L’objectiu és reobrir el camí, fins avui via de comunicació de domini públic ressenyada al cadastre, amb un sender que segueixi el recorregut de l’antic camí, des del fondal del Sitgetí, fins a trobar el camí ample que passa per la carena a través d’una entrada ja existent.
  
Resultat
El resultat serà un sender transitable a peu per a ús excursionista.
Un itinerari lògic i natural, més que no pas els actuals accessos cap a la serra que obliguen a transitar sovint per carretera o a resseguir les infrastructures de transport d’energia ( Xarxa Elèctrica d’Alta Tensió i Gasoducte).
  
La neteja
Cal obrir un pas. No cal tallar o treure més vegetació de la necessària.
La neteja es farà usant eines de ma i mitjans naturals. Es retirarà el brancatge.
Només s’utilitzaran eines a motor o mitjans mecànics en el cas que el seu ús sigui imprescindible.
El sender obert sobre l’antic camí estarà protegit amb tanques per evitar, com ho marca la llei, l’entrada i el pas de les motocicletes i altres vehicles motoritzats.
  
Manteniment
La millor forma de mantenir un camí és transitar-lo. Per això cal passejar-lo i usar-lo.
Transmetem a companys, amics i familiars el gust per gaudir de les caminades, respectant la natura, els conreus i les edificacions d’ús agrari que des de sempre, formen part del nostre paisatge.
El coneixement i la valoració del medi natural és el que més ajuda a apreciar-lo i respectar-lo.