PROPOSTA: PLA ESTRATÈGIC DE BONASTRE 2011-2016
Document Propositiu (presentació)
Relatiu al treball de Curs
Autors:
Estudi i proposta realitzats per Josep Sicart Martínez i Francesc Merelo Grau, en el treball de curs de l’assignatura d’Ordenament del Territori, Curs 2009-2010, sota la tutela i observacions dels professors Jaume Font Garolera, Francesc López Palomeque i Berezi Ane Elorrieta, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Regional de la Universitat de Barcelona. Realització any 2010.
Objectiu:
Un treball que ens permet portar a la pràctica els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura.
Elaborar una proposta de planificació estratègica municipal a partir d’un cas real.
Estudiar la situació actual del municipi, visualitzar un possible escenari de futur, i proposar accions a dur a terme.
Es pretén aconseguir un creixement equilibrat i sostenible del poble en base a les seves potencialitats i el seu entorn.
Paraules clau:
Planificació estratègica. Espai diferenciat. Paisatge i medi ambient. Urbanització.
Producció local. Turisme. Creixement econòmic.
Resum:
El treball és una proposta de planificació estratègica municipal que es basa en l’apreciació de l’espai diferenciat de Bonastre respecte de la resta del territori que envolta el municipi.
El paisatge del Massís de Bonastre contemplat com a punt fort per impulsar les activitats turístiques en oposició a la urbanització dispersa i la periurbanització procedent del litoral i la millora i el manteniment del medi ambient per defensar la producció agrària local.
L’objectiu és elaborar una proposta d’actuacions estratègiques que condueixin al creixement econòmic, la creació de llocs de treball estables i al manteniment de la població.
Presentació:
Aquest document és un estudi dirigit a l’Ajuntament de Bonastre com a autoritat local i particularment als habitants i residents del municipi. Pretén orientar i suggerir una determinada línia d’actuació envers els seus objectius estratègics a curt i mitjà termini.
La particular situació en el territori del terme municipal de Bonastre és un factor a tenir en compte per a la planificació estratègica del seu creixement equilibrat.
El terme municipal, tot i la proximitat de les grans infrastructures de transport, energia i comunicacions, per la seva situació en el territori resta allunyat dels seus beneficis directes.
Per aquest motiu existeixen dificultats per a la instal•lació d’empreses i d’indústries que en el panorama econòmic actual precisen majoritàriament d’un entorn d’aglomeració i de comunicacions específic.
Aquest “aïllament” ha generat un espai diferenciat que enguany és objecte de valoració en contrast amb les grans àrees industrials, periurbanes i turístiques que es disposen al voltant del Massís de Bonastre i el converteixen en un enclavament singular.
Les dificultats que presenta l’aïllament del poble dins del Massís de Bonastre, no són un factor naturalment determinant i negatiu que impedeixi el seu desenvolupament equilibrat. Sobretot si el planejament estratègic s’orienta adequadament a les noves realitats econòmiques i socials.
Particularment, la conjuntura econòmica i l’alentiment del sector de la construcció ens ofereixen, malgrat tot, una treva, i un bon moment per pensar quins són els objectius que s’haurien de fixar i les actuacions que cal emprendre per al manteniment de la població i el creixement econòmic.
En aquest sentit cal definir el creixement i l’activitat urbanitzadora en base a les necessitats reals de la població i les famílies, les parelles i joves de Bonastre, defugint i reduint l’escreix constructiu i la dependència econòmica del municipi de l’activitat immobiliària externa.
És necessari dirigir els esforços cap a la promoció i consolidació d’economies basades en les activitats i recursos propis i aprofitar la proximitat de les destinacions turístiques per a impulsar la creació de serveis. La intenció és la creació i el manteniment de llocs de treball estables al municipi.
Partim de la situació peculiar de Bonastre en el territori. Cal contemplar aquest territori en totes les seves potencialitats d’aprofitament. Cal endreçar-lo i valorar-lo com a patrimoni natural municipal i també com un recurs per aconseguir millores ambientals i econòmiques per als habitants de Bonastre. Un entorn acurat i saludable de proximitat amb grans àrees residencials i turístiques serà una de les bases o punts forts de cara a dissenyar l’estratègia del seu futur.
Cal aprofitar el moment per a preparar el futur, solucionar els problemes que impedeixen la valoració ambiental del territori i situar el municipi dins una oferta adequada a les noves utilitats socials del territori.
En el desplegament d’aquesta aposta és important no perdre sinó mantenir i consolidar les activitats i les explotacions agràries i forestals tradicionals. També cal promocionar la venda especialitzada de la producció agrària pròpia.
Una oferta territorial de qualitat aportarà millors perspectives a la producció agrària, al comerç i a l’establiment de les petites empreses o empreses familiars dels sectors de serveis.
Aquests serveis terciaris són importants perquè poden afavorir la sortida a les produccions pròpies.
Aquest fet pot ajudar al manteniment de la població resident al municipi.
Es contribueix, d’aquesta forma, a la creació de llocs de treball en el sector de l’artesania alimentària, la restauració i la hostaleria.
Justificació. Per què un pla estratègic?
Bonastre necessita orientar el seu futur. Precisa un procés participatiu que condueixi a l’assumpció de les línies estratègiques que condueixin progressivament cap a la valorització del seu territori, la promoció de la producció agrària, la creació de llocs de treball al municipi i el desenvolupament econòmic sostenible. La proposta o document propositiu del pla estratègic és en si mateix un element de debat i participació que intrínsecament ha d’afavorir els acords, l’associacionisme i la cohesió social entre els habitants de Bonastre.
Un pla estratègic és un conjunt d’accions dirigides a aconseguir uns determinats objectius. Una proposta d’accions per al desenvolupament. Un instrument de gestió en el qual intervenen i participen diversos agents públics, privats i socials en un procés consensuat.
Un pla estratègic compta amb la participació dels ciutadans i el agents en el disseny de les línies estratègiques que han de conduir cap als objectius comuns prèviament consensuats.
En el pla cal integrar totes les entitats, empreses i institucions i considerar globalment tots els àmbits de desenvolupament.
El pla estratègic és un procés, és a dir, que té una continuïtat en el temps. Per aquest motiu, admet revisions per adaptar-lo, si és necessari, als canvis que imposa la realitat.
Un pla estratègic ha d’aprofitar les oportunitats i dirigir actuacions proactives en favor de la promoció econòmica del territori.
Un poble, un municipi, per petit que sigui ha de tenir el seu pla estratègic. Si més no, ha d’orientar els esforços en la direcció que permeti el seu desenvolupament equilibrat envers uns objectius.
Un pla estratègic representa la voluntat col•lectiva de governar les transformacions.
La proposta del treball és un estudi tutelat amb la idea que finalment tingui una utilitat.
Creiem que el primer que li cal al poble és comptar amb les seves potencialitats, amb les pròpies i les que li ofereix el seu entorn.
En el cas de Bonastre, és necessari plantejar el seu enclavament muntanyenc com un avantatge respecte de les àrees costaneres i industrials que l’envolten. El seu context territorial li permet reeixir i projectar-se com un municipi especialitzat en el bon nivell mediambiental, les activitats turístiques a l’aire lliure, i la producció agrícola i artesana de qualitat.
Per arribar a aquest objectiu cal iniciar les accions necessàries que inclouen la millora de les infraestructures de sanejament, la contenció i rehabilitació urbanístiques i la preservació de l’espai rural.
El document pretén ser un esquema de les actuacions que caldria emprendre per situar Bonastre en una posició òptima per assolir aquests objectius.
Josep Sicart i Francesc Merelo, juny 2010
Amb la presència de més de trenta voluntaris es va tornar a marcar amb pintura blanca el traçat de 18,5 km de l’itinerari “Bonastresc”, la ruta que dóna la volta al fondal de Bonastre.
