Muntanyes de Prades

La Marxa Selva del Camp-Muntanyes de Prades és una caminada de resistència que ja ha arribat a la sisena edició aquest dissabte 28-3-2009.

Aquest any el temps no ha acompanyat del tot, però no ha impedit gaudir del recorregut.

Cal realitzar-la en un màxim de 17 hores. Surt de la Selva del Camp, i aquesta vegada hem visitat Bonretorn, l'Albiol, les Fonts del Riu Glorieta, Monral, Farena, Refugi dels Cogullons, La Mola dels Quatre Termes, Capafonts, La Mussara i de nou, de retorn, cap a l'Albiol i La Selva. Un total de 67,5 Km que vaig poder completar en un temps de 11 hores i 25 minuts.

Com sempre molt ben organitzada. Als punts de control no hi faltava de res.

Canvis i clima...

Canvis Climàtics. Gradualisme-vs-Catastrofisme

Vull expressar el meu escepticisme en relació a les perspectives de canvi climàtic que s’anuncien des de fa temps i més mediàticament en els últims anys.
D’entrada manifesto que tinc els meus dubtes que les causes, d’existir realment un canvi climàtic, puguin ser d’origen antròpic. Intentaré explicar-me sense arribar a ser histriònic.
La comunitat científica s’arrenglera bàsicament en dues alternatives. Els gradualistes i els catastrofistes. Els primers diuen que els grans canvis que s’han produït al planeta han estat lents i persistents, mentre que els altres creuen que els canvis han estat ràpids i radicals. Ambdues tenen en comú, però, que no cal la presència de l’home al planeta perquè els canvis, siguin ràpids o lents, es produeixin inexorablement.
L’obliqüitat de la rotació terrestre respecte del seu eix i l’excentricitat de l’òrbita al voltant del Sol, han ocasionat grans canvis climàtics i desencadenat processos geomorfològics durant milions d’anys. En això tothom està d’acord. El nivell del mar ha baixat i ha pujat successivament i els pols s’han glaçat i desglaçat igualment. Hi ha hagut períodes d’una aridesa extrema i d’altres on les precipitacions eren el pa de cada dia. Com més articles i estudis llegeixo, més s’eixamplen els meus dubtes, però el que és clar és que no em decideixo per les tesis més catastrofistes.
El ressò mediàtic que té actualment l’amenaça d’un canvi climàtic imminent segueix la línia catastrofista. Això omple moltes pàgines a la premsa diària i centralitza molts debats televisius. Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, ha fet una gran campanya mediàtica, a l’estil d’un telepredicador apocalíptic, que ha estat visualitzada per una bona part de la població mundial. La idea és bona, però no és portadora d’un discurs que contempli totes les variables. Per versemblant que sigui, no és científicament abordable. I dic que no ho és perquè només ha partit dels estudis orientats en una sola de les direccions: la catastrofista.
No sóc partidari d’aquest posicionament de repercussió mediàtica perquè, tot i que pot sensibilitzar molta gent, també, com passa amb les notícies que cada dia veiem a la televisió, podem caure en l’error de pensar que ja és una cosa quotidiana i que per més que hi fem s’acabarà produint. Fins i tot m’atreveixo a dir que la reiteració rutinària de les possibles malvestats i conseqüències acaba afeblint el més profund del missatge que volen expressar.
Una altra qüestió important a discutir és si l’home i el seu particular metabolisme extern és o no capaç de modificar el comportament del clima. He escoltat la veu d’insignes estudiosos del clima dient que no existeix suficient massa de combustible al planeta per que, un cop cremat, ocasioni el temut efecte hivernacle.
També són molts els que des d’una meditada visió a escala temporal decideixen que de moment no hi ha motius per preocupar-se excessivament, però que cal prendre consciència i posar el tema en consideració.
Després hi ha alguns polítics defensors del liberalisme a ultrança i els embaucadors que la vessen sense cap raonament científic. Això fa mal, sobretot, als que d’una manera metòdica i informada se situen en l’escepticisme.
Quan talem els boscos de l’Amazones, el canvi climàtic ja ha arribat per als habitants de la selva tropical. Hem destruït la base sobre la que se sustentava la seva vida, però possiblement els conreus que s’hi plantin aconseguiran alimentar moltes persones. És una equivocació obrar així?
Quan un pagès asiàtic abandona els conreus perquè no es pot guanyar la vida ni alimentar la família i marxa a treballar en una indústria altament contaminant, també es pot dir que el canvi climàtic ha arribat per a ell. És reprovable la seva actitud?
Quan la població més desafavorida del continent africà consumeix immenses masses de superfície forestal com a base energètica de subsistència, s’està ficant el desert al damunt. És això recriminable?
Tenint en compte aquestes consideracions, per a mi, el més important és que com a éssers racionals cal que intentem fer les coses bé. Prendre les mesures adequades per respectar l’equilibri mediambiental no ens farà cap mal. No obstant, penso que hem de tocar de peus a terra i resoldre primerament els problemes més pròxims que són els que ens afecten d’una manera directa a tots. Si la nostra actitud afecta o no l’evolució diferent del clima, ja es veurà. De moment hem d’intentar fer tot el que sigui al nostre abast per conservar el planeta sense condemnar a la misèria cap habitant de la Terra.Personalment em decanto decididament per aquesta actitud, tal com sàviament escrivia Salvador Espriu en un poema: “... mentre tant evita alguns trastorns posant-te ben cordats els pantalons”.

Ventada i incendi a Bonastre

El passat 24 de gener de 2009 Catalunya va patir un fort temporal.

Bonastre no se'n va escapar i el vent va arribar a tenir cops puntuals de fins 170km/h de component Nord-Est.

Aquesta velocitat està per damunt de la força que amb normalitat presenten els huracans d'orígen tropical ( 150km/h).

Per sort les ratxes d'aquesta força van ser puntuals i només van durar uns segons, els suficients per tombar els pins més ofanosos de la part alta de la muntanya del vessant oriental de Bonastre.

A més, una nova descàrrega de la línia elèctrica va encendre i cremar una bona extensió de bosc entre la Costa del Sanabre i La Collada de la Font del Benet i des de la carretera d'Albinyana al camí de Cal Setró. Recordem que aquesta àrea ja va patir les conseqüències del gran incendi forestal de la tardor de 1994. En aquest cas la recuperació de la vegetació comença a ser complicada i el que havia estat un bosc magnífic pot acabar degradant-se en una màquia arbustiva.

Podeu veure més fotografies clicant a "veure fotografies" al marge dret.

Ferralla abandonada... i més

És una llàstima, però en racons amagats de la vista, al terme de Bonastre, reposen les restes de nombrosos automòbils, furgonetes i camions.

N'hi ha, com a mínim una desena de localitzats.

Són en indrets boscosos i en llocs amagats de les lleres de l'Aguilera.

Algú va pensar que allà no faríen nosa, però el cert és que el rovell del ferro i la degradació dels materials els converteixen en unes desagradables andròmines que alteren un paisatge que sense elles podria ser molt més bonic i ben segur que més net.

Per altra banda als voltants de Bonastre hi ha llocs on s'hi continua llençant runa i objectes de tota mena sense mirar prim.

Els abocadors espontanis s'omplen sovint en el recorregut de la carretera. Sembla que tenim força poder adquisitiu però no sabem consumir, i el que és més trist, no sabem ni llençar les coses al seu lloc. Recordem que tenim un Punt Verd a Roda de Barà on podem llençar-ho tot adequadament.

Aniré publicant més fotos de ferralles i runes mal llençades.

L'Aguilera:el riu de Bonastre

L'Aguilera és un riu. No és un torrent. Neix com a torrent al fondo del Revell però acaba sent un riu, o si voleu un rierol. S'eixampla amb les aportacions de la Font dels Masos i del Roldonar.

Més avall s'hi afegeixen altres torrents i sorgències. Desemboca al Mediterrani ente Roda i Creixell.

És un curs d'aigua superficial en molts trams. En d'altres el seu petit però continu cabal baixa subterrani.

L'aqüifer allotjat sota el sòl de Bonastre és molt important. A la comarca, antigament, a Bonastre se'l coneixia com "el poble de l'aigua". Eren i són nombroses les fonts i encara ho són les mines i basses que perduren.

La superficialitat confereix a l'Aguilera un gran valor ecològic i és responsable de la vegetació típica del bosc de ribera que tenen altres cursos d'aigua de major importància, com ara el pròxim Gaià. Tan en el llit de l'un, com en el de l'altre, hi podem trobar gairebé les mateixes espècies vegetals. Els ocells i tota mena d'animals hi troben refugi, aigua i menjar.

El fil d'aigua que hi transcorre, fins i tot en períodes de forta assecada, és un indicador suficient per atribuir-li la categoria de riu i valorar-lo, no pel seu cabal, sinó per l'ecosistema diferenciat que suposa en el territori.

Diguem-li com volgueu, riu o torrent, però valorem-lo en la seva totalitat. No el releguem de per vida a les funcions d'abocador o de claveguera que fins ara li hem assignat.

Matagalls-Montserrat 2008

Els passats dia 20 i 21 vaig completar el recorregut de 84 km que separen el Montseny de Montserrat en un temps de 14 hores i 14 minuts. Vaig sortir dissabte des de Collformic a les 19,06 i arribava a Montserrat a les 9,20 del diumenge. Gairebé tot el recorregut el vaig fer de nit, juntament amb els 3000 participants d'aquesta edició.
El temps límit eren les 24 hores.
La organització és fantàstica i als punts de menjar i beguda no hi faltava res.
Veure apareixer la imponent muntanya de Montserrat per damunt dels núvols, en mig de la boira, mentre sorgeixen les primeres clarors del dia i la interminable corrua de caminadors formant una estela de llums inacabable en mig de la nit, són dues imatges que no oblidaré mai.
Una travessa de les clàssiques que em faltava per fer i de la que he obtingut unes impressions més que favorables. Aquesta és una de les caminades de resistència que un caminador muntanyenc que visqui a Catalunya hauria de realitzar en la seva vida.

Un nou impuls a l'itinerari Bonastresc...

La tardor passada, amb la vostra participació,vam marcar el Bonastresc.

Com molts ja sabeu, el Bonastresc és un itinerari excursionista que amb 18 quilòmetres de recorregut dóna la volta al fondo de Bonastre.

Aquest any, el marcatge s'ha de repetir com a manteniment. Fixarem una data més endavant.

Aquest any, a més, pensem fer una neteja del sender (plàstics, ampolles, llaunes, cartutxos de caça i ferralla).

Voldriem comptar amb el suport de l'Ajuntament per poder recollir les deixalles en diversos llocs transitables en automòbil i que es donés l'esmorzar als voluntaris/es que s'apuntin al marcatge i neteja. Seria un detall. Ja tenim la pintura i els pinzells de l'any passat que serviran.
Seria important que això tirés endavant i que el nostre sender es reconegués oficialment. Al marge del possible reconeixement, la divulgació del Bonastresc i altres itineraris pel terme de Bonastre, es podria fer complementàriament. A Roda ja han publicat un plànol amb una guia d'itineraris d'excursionisme i passeig.

A falta de data concreta però, seria important que el dia de marcatge i neteja fossim una bona colla, doncs de feina no en faltarà. Esteu atents a noves notícies.

Salut.

Caminar, conèixer, compartir...

Tenim al nostre abast el privilegi de poder gaudir caminant pel nostre territori, i contemplar la natura, tan esplendorosa, extensa i alhora tan particularment exclusiva.
Com passa als ecosistemes, qualsevol element, per insignificant que ens sembli, té una importància vital i és clau per al funcionament de la resta dels elements i per la continuïtat de l'ecosistema en si mateix.
Per això, Bonastre, aquest petit racó del Planeta Terra, a la vora del Mar Mediterrani, per a nosaltres tan familiar i qüotidià, és un lloc únic, irrepetible i necessari.
Seguint el nostre lema: "Caminar, Conèixer, Compartir", farem esport, coneixerem nous amics i aprendrem a valorar la nostra terra.

Ja farà tres anys...

Des que el 23 de febrer de 2006 vam iniciar les sortides des de Bonastre, ja hem caminat més de 250 quilòmetres pel terme, pels seus voltants i a altres indrets pròxims.

La participació ha estat força regular, tot i que més amplia en els períodes vacacionals. No obstant l'interès per les activitats ha anat creixent en aquests anys.

Les sortides han estat variades. Cal dir però que el nivell i la dificultat ha anat augmentant, i això és un progrés important per al grup en general, ja que des del primer moment s'havien projectat sortides aptes per a tothom.

Podem dir que el grup de caminadors s'ha anat ampliant i que en alguns casos hem arribat a la quarantena de participants.

En aquests més de dos anys s'hi han anat afegint més companys i companyes, bonastrencs i residents que han trobat en la pràctica de l'excursionisme, la caminada i el passeig un motiu per mantenir la forma física, eixamplar les coneixences i descobrir el territori.

La organització ha estat cosa de tots, i tothom que ha pogut ha aportat les seves idees i suggeriments.

Com sabeu, no hi ha una infrastructura mínima, no hi ha cap subvenció, ni es disposa de cap tipus de pressupost. Simplement, ens apleguem i sortim. Fins ara totes les sortides han anat molt bé. Felicitem-nos mutuament. Podem estar contents tots plegats i allargar-ho com més anys millor.

Salut i endavant!!!