Un CAMÍ, molts AMICS i noves IDEES...

Amics i amigues, caminadors i caminadores de Bonastre:
Des de febrer de 2006 hem anat caminant per tot el terme i visitant els llocs i pobles més pròxims.
Les sortides sempre s'han distingit per la seva capacitat integradora, mirant d'acollir tot-hom,  independentment de la seva edat i condició física. 
Han estat sis anys de descoberta col·lectiva del territori i del nostre paisatge. Camí que hem recorregut junts i que ens ha permés valorar i estimar la terra, sempre posant per davant el lema que ens vam proposar en un inici: CAMINAR, CONÈIXER, COMPARTIR.
D'aquest temps compartit n'ha quedat un camí, dibuixat amb les petjades de tots i totes, caminadors, veïns, visitants i acompanyants a les sortides i excursions que ara fa sis anys vam encetar.
Us emplaço a mantenir aquest camí anomenat BONASTRESC, camí que anyalment marquem i netegem, a difondre la seva existència i a passejar-lo completa o parcialment amb els vostres familiars i amics, que és la millor manera de mantenir-lo. Pemeteu-me que us segueixi convocant cada primavera per fer aquestes tasques. 
Personalment, i espero compartir-ho amb tots i totes, penso que el clima d'amistat i companyonia al qual vam arribar en moltes de les nostres activitats va ser i és excel·lent.
Per la meva part em comprometo a convocar noves sortides però, d'ara endavant, a més de caminar durem a terme accions per la recuperació d'elements del patrimoni històric i del paisatge de Bonastre.
Aquesta iniciativa és fruit d'una reflexió personal, a més de tenir en compte el consell, les idees i la sensibilitat de diferents persones, veïns i veïnes de Bonastre, que també han participat activament en les caminades. 
Això vol dir que les sortides tindran una finalitat que es materialitzarà en el territori a través d'accions de recuperació de fonts, basses, barraques, camins, torrents, recs, molins i altres elements i indrets interessants per a la reconstrucció del patrimoni històric i natural bonastrenc. 
Aquestes sortides, que inclouran aquestes tasques, podem anomenar-les "RECUPERACCIONS", on us invito a participar-hi activament.

Josep Sicart
Setembre 2012

Els topònims del terme municipal de Bonastre

Aquesta és una llista oberta del recull de topònims o noms de lloc del terme municipal de Bonastre.
Forma part de l'inici d'un treball que intenta fer una recuperació de tots el noms de lloc del municipi.
La tasca és oberta a la col·laboració de tots els fills, habitants, residents i coneixedors de Bonastre.

Com col·laborar-hi?
1. Afegint una rectificació, ampliació o comentari als topònims de la llista: envieu-ho a josepsicart.m@gmail.com, anotant a la finestreta "assumpte": tpn.bonastre. més el número de la llista de topònims (exemple: tpn.bonastre 123)
2. Afegint un nou topònim no inclòs a la llista, envieu-ho a la mateixa adreça anotant a la finestreta "assumpte": tpn.bonastre.nou. En aquest cas caldrà que en el text del correu indiqueu el nom del lloc (font, muntanya, casa, camí...) explicant on es troba i a ser possible prenent com a referència els llocs que són al seu voltant. Com a exemple podeu veure com es detallen alguns dels topònims que figuren a la llista: " Font del Pastorell.  Font situada al marge dret de l'Aguilera prop del camí de Passafora, font construïda gairebé a la llera"


Els noms dels llocs de Bonastre

1. Baixada de la Font Carrer del poble de Bonastre darrera de l'església i font de Sta. Magdalena
2. Camí Solà Camí abans entre vinyes i camps i ara carrer al S del nucli urbà. exposat al Sol
3. Carrer Casetes Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre al N del poble
4. Carrer d'Albinyana Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre on surt la carretera. Antic camí d’Albinyana
5. Carrer de Baix Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
6. Carrer de Jesús Carrer del nucli urbà a la part S del poble de Bonastre
7. Carrer de la Creueta Carrer del nucli urbà que dóna a la Plaça Major. A la cantonada hi ha una creueta.
8. Carrer de La Figuerola Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
9. Carrer de la Muralla Carrer del nucli urbà que resseguia antigament un tros de muralla
10. Carrer de la Societat Carrer del nucli urbà a la part S del poble, d’obertura recent on hi ha La Societat
11. Carrer de les Estries Carrer desconnectat del nucli urbà a la part E del poble
12. Carrer de Pau Casals Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre prop de la Placeta del Mig
13. Carrer de Santa Magdalena Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
14. Carrer de Santa Quitèria Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
15. Carrer de Santa Quitèria Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
16. Carrer del Mig Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
17. Carrer del Nord Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
18. Carrer del Portal Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
19. Carrer del Portal Carrer del nucli urbà on hi ha un pas per per on el carrer passa sota d’una de les cases
20. Carrer del Pou Carrer del nucli urbà del poble de Bonastre on hi havia un pou
21. Carrer del Sagrat Carrer del nucli urbà davant de l’església
22. Carrer dels Masos Carrer del nucli urbà al N del poble de Bonastre amb sortida cap a Els Masos
23. Passeig de les Moreres Passeig arbrat amb moreres més amunt de la font de Santa Magdalena
24. Plaça de la Muntanyeta Entre el carrers Casetes i Figuerola al N del nucli urbà
25. Plaça de les Tres Creus Al capdamunt del carrer Nord un cop passades Les Casetes on hi ha tres antigues creus
26. Plaça del Mig ( La Placeta) Coneguda i anomenada La Placeta pels habitants de Bonastre
27. Plaça Major Plaça Major, on hi ha la Casa de la Vila “l'Ajuntament”
28. Placeta, la Plaça del Mig, on hi ha una casa on de jove, el músic universal Pau casals hi passava l'estiu
29. Camp del Sastre Carrer que passa per un antic camp anomenat del Sastre
30. Carrer Església Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre entre els carrers Creueta i Sagrat
31. Carrer Llobregat Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
32. Carrer Major Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
33. Carrer Major Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
34. Carrer Nou Carrer del nucli urbà al poble de Bonastre
35. Carreró del Carrer Major, El Carrer que arrenca del carrer Major i que no té sortida. “el carrer que no passa”






Les cases

36. Ca la Dida Casa. Carrer Església amb una rajola al portal on es veu la imatge d’una dida
37. Ca la Júlia Casa. Carrer Muralla. Antropònim amb rajola al portal
38. Cal Benigne Casa. Carrer Major. antropònim
39. Cal Boscater Casa. Carrer Nou Que feia l'ofici de boscater (escorçadors)
40. Cal Guxó (Guixó) Al carrer Muralla. Guixó, lleguminosa de l'espècie Dolichos melanophthalmos
41. Cal Magí Carrer Major. Aallotjament rural. antropònim
42. Cal Peix Casa i magatzem amb hivernacles prop del Torrent més avall de La Vinya (Pei, Peig, Peitx)
43. Cal Pié Casa, al Carrer Major, també anomenada així (allotjament rural)
44. Cal Pimpom Al carrer Nou
45. Cal Ponet Casa. Carrer de Jesús (Josep-Josepó-Joseponet) També figurava (cadastre) “Povet”
46. Cal Pubill Casa. al carrer de Jesús ( el pubill és l’home, marit, casat amb una pubilla hereva)
47. Cal Regalat Casa a la Plaça Major . antropònim
48. Cal Teixidor Partida del terme de Montferri amb límita al NO del terme. antropònim
49. Casetes, Les Quintana ara connexa al N del nucli urbà
50. Compretiva, La Casa del carrer Major on hi havia la cooperativa (un economat al 1930)
51. Hostaler Casa al Carrer Nou (hostaler: que hostatjava persones. Fonda)
52. Cal Catapí Casa. Plaça Major. Botiga de diaris i estanc. Antropònim, renom
53. Cal Pastor A la Plaça Major, carreró, carnisseria. Que feia o fa de pastor (ramat i carnisseria del poble)
54. Casa Fontanilles Casa senyorial amb esgrafiats a la façana a la Plaça Major. antropònim



Els llocs

55. Ajuntament, l' Casa del Condistori Municipal a la Plaça Major
56. Casa del Delme Casa més antiga del poble on es pagava el delme al Monestir de sant Cugat (Cal Ferrer). delme, impost (part de la collita)
57. El Dipòsit Dipòsit d'aigua que abasteix La Vinya de Bonastre situat prop de la Muntanya de l'Ambrós
58. El Garrofer A l'entrada S del nucli urbà on hi resta un garrofer i una esplanada
59. Escoles, Les Escoles velles del poble al carrer d'Albinyana (actualment preescolar)
60. Escoles, Les Escola nova del poble al carrer Muralla (ESO)
61. Església de Santa Magdalena Església Parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre
62. Farmaciola, La Despatx de farmàcia del poble i consultori mèdic al carrer Església
63. Hípica, L' Centre Hípic Bonastre a 1Km del nucli urbà entre La Barquera i Petdellebre (els cavalls)
64. Llar Social, La Bar-restaurant i sala social al carrer Major
65. Molinot, El Runes d'un dels molins que hi havia a Bonastre
66. Premsa d'oli Local del carrer Muralla on hi ha instal•lada la premsa d'oli del poble
67. Rectoria, La Estança parroquial annexa de l'esglesia de Santa Maria Magdalena
68. Safareig de Santa Magdalena Safareig reconstruït prop de la font de Santa Magdalena
69. Safareig de Santa Quitèria Safareig conservat a la font de Santa Quitèria
70. Santa Maria Magdalena Església Parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre
71. Societat, La Edifici de la vella societat rehabilitat amb escenari i altres serveis (carrers Muralla-Societat)
72. Torreta dels Moros Antic assentament agrícola romà a La Torreta, amb runes ja excavades
73. Trull d'Oli, El Lloc on hi havia l'antic trull, moles conservades, al carrer Església






Carrers de les urbanitzacions La Font de la Gavatxa i La Vinya de Bonastre

74. Carrer de la Mina Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer que té sortida cap a la mina d’aigua (font)
75. Carrer de La Pobla Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer per on passa el Camí de la Pobla de Montornès
76. Carrer de Núria Urbanització La Font de la Gavatxa. Dedicat a la Mare de Déu de Núria
77. Carrer del Molí Urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena la proximitat de l’antic molí
78. Carrer del Puig-Roig Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer costerut encarat cap al Puig-roig
79. Carrer Fallonga (Falongues) Urbanització La Font de la Gavatxa. Carrer que passa i voreja el fondal de Falongues
80. Carrer Rovira Urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena la muntanya de la Rovira
81. Avinguda Capella Carrer de la urbanització La Font de la Gavatxa. (Gavassa) Etim: gavatx: pollancre
82. Avinguda de l'Aguilera Carrer de la urbanització La Font de la Gavatxa. S’anomena el Torrent de l’Aguilera
83. Avinguda de Catalunya Carrer de la urbanització La Vinya de Bonastre. Catalunya
84. Carrer d'Andorra Urbanització La Vinya de Bonastre. Principat d’Andorra
85. Carrer de Barcelona Urbanització La Vinya de Bonastre. Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
86. Carrer de Bonastre Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrer dedicat a Bonastre
87. Carrer de Garraf Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
88. Carrer de Girona Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
89. Carrer de l'Alt Camp Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
90. Carrer de Lleida Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
91. Carrer de Tarragona Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
92. Carrer del Baix Penedès Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
93. Carrer del Priorat Urbanització La Vinya de Bonastre Noms de carrers dedicats a poblacions i comarques catalanes
94. Carrer del Vendrell Urbanització La Vinya de Bonastre S’anomena la capital comarcal del Baix Penedès
95. Carrer Pirineus Urbanització La Vinya de Bonastre. S’anomena Serralada del Pirineu
96. Carrer Ponent Urbanització La Vinya de Bonastre. Carrer orientat cap a ponent
97. Passatge Montserrat Urbanització La Vinya de Bonastre. Carrer dedicat a la Mare de Déu de Montserrat






Els masos, les masies, les pallisses, els corrals i les barraques

98. Ca l'Antic Runes, camí de Ca l'Antic entre la Garrofera el Revell antropònim/renom
99. Cal Lluïsot Masia conservada al camí de salomó. antropònim
100. Cal Pugic, Masia enrunada al N del terme, fondal i partida de Cal Pugíc. antropònim Puig Xic en alguns mapes
101. Cal Setró Masia habilitada (Pefra Grossa) antropònim Satro-sarró
102. Calaf, Mas d'en Mas habitat ja dins el terme de Montferri però de referència acceptada pels bonastrencs
103. Mas de la Trunyella Masia a SO del terme, gran i amb nombroses dependències al peu del Camí de Vespella
104. Mas Gatell, El Mas reconstruït i habitat ja dins el terme de Vespella de Gaià
105. Masia del Titxador (Teixidor) Masia a O de la pàrtida de Els Masos prop del Camí dels Plans.Teixidor (ICC)
106. Masia dels Plans Masia al S de la partida homònima prop del Camí de Salomó amb corral pou
107. Masia d'en Pié Masia al N del terme i de la Plana d'en Pié antropònim
108. Masia d'Escansa Masia amb corral, ja en terme d'Albinyana i a l'E del Fondo d'Escansa(Bonastre)
109. Passafora Masia al peu de la carretera TV-2041
110. Caseta del Miquel Pallissa al S de Passafores. antropònim
111. Corral de l'Hivern Antic corraló a la partida de El Mallol, al O del Puig-roig
112. Corral del Figuera Antic corraló a la partida dels Fondets i a E de la muntanya de la Rovira
113. Corral del Galant Antic corraló a la partida dels Plans i prop de la pallissa del Pagès i bosc del Celestí
114. Corral d'el Revell Runes del corral enlairat al capdamunt del fondal del Revell, partida del Revell
115. Pallissa del Daniel Pallissa situada al S del bosc del Celestí al pas del Camí dels Plans
116. Pallissa del Gurugú Pallissa a la partida del Gurugú al SE del Puig Barbolí pròxima al mas de la Trunyella
117. Pallissa del Juli Pallissa situada pocs metres a NE de la mateixa font de la Gavatxa
118. Pallissa del Pagès A la vora Oest del bosc del Celestí i a l'E del Corral del Galant al pas del Camí dels Plans
119. Pallissa del Sitgetí A la partida del Sitgetí amb corral i compartida per dos poropietaris
120. Pallissa del Solà A la partida de La Torreta, aprofitada com a corral d'ovelles, prop Torreta dels Moros
121. Pallissa vella del Corral Al marge esquerra del Roldonar a la confuència amb el baixant d'aigües de La Torreta






Les muntanyes, els fondals, les planes, les solanes, les obagues, les mines


122. Avenc d'Escansa UTM 31 T 371551,4565926 Avenc de 20m de fondaria a la Plana d'Escansa. també anomenat avenc del Baldiri
123. Clot de Bou Barranc que s'enfonsa cap al N des de la carena homònima que limita el terme
124. Costa del Sanabre, La Carena enlairada sobre els fondals de Els Covilassos i el Fondo Agrest. antropònim
125. Fondo Agrest Fondal estret i enlairat entre la Costa del Sanabre i Escansa topònim transparent
126. Fondo de Cal Setró Barranc fondal per on discorre el Torrent de Cal Setró que de N a S recorre l'E del terme antropònim
127. Fondo de la Torrreta Fondo a la partida de La Torreta
128. Fondo de l'Albert Fondal petit prop de la muntanya de La Guixera (La Trunyella). antropònim
129. Fondo de l'Ambròs Fondo i torrent que recull aigües del vessant S de la muntanya de la Rovira a La Vinya de B.
130. Fondo de les Mines Fondal entre el Coll de Verdals i el Torrent de Cal Setró
131. Fondo del Gibert Fondal al N del terme entre la Plana del Calvet i Les Esplanes. antropònim (d'origen germànic)
132. Fondo del Lluïsot Fondal a la partida de Cal Lluïsot al NO de El Bargalló antropònim
133. Fondo del Mercader Fondal treballat davant del cementiri (torrent de La Cometa) entre La Figuerola i La Parellada. antropònim
134. Fondo del Mercader (2) Fondal treballat entre La Garrofera i Ca l'Antic seguint el Camí dels Plans antropònim
135. Fondo del Pau Regalat Fondal costerut al E de La Caseta als pujants de la Costa del Sanabre antropònim
136. Fondo d'Escansa Fondal ample fins fa poc conreat a O de la masia tocant els límits del terme amb Albinyana
137. Guixera, La (2) Muntanya de La Guixera a La Trunyella
138. Mines de Ferro Antigues mines de ferro, hematites parda, a la parta alta del Fondo de les Mines, El Setró
139. Mines del Crofoll (Les mines de plata) Antigues mines de galena argentífera al N de la partida del Crofoll (pous a cel obert)
140. Mola, La Muntanya aplanada de 316,6m al límit SO del terme, punt més alt del Tarragonès
141. Muntanya de la Guixera Muntanya a la partida de La Trunyella i prop de la masia, amb restes dels forns de guix .
142. Muntanya de la Rovira Muntanya 301m molt a prop de La Vinya al S del Torrent de La Cometa
143. Muntanya de l'Ambròs Tocant a E de la urbanització de La Vinya de Bonastre. antropònim
144. Muntanya del Molí Muntanya 244m prop del Coll de Repàs
145. Muntanyes del Tet Carena allargassada entre el Clot de Bou i Cal Puig-xic
146. Obaga del Maià, L' Obaga al N del Puig-roig conreada antigament entre el Roldonar i l'Albeda
147. Pedró de Cal Setró, El Fita a la partió i límit oriental de terme
148. Plana del Calvet Plana al N del terme tocant amb el Fondo del Gibert
149. Plana del Xicu, La Plana enlairada al SE del terme seguimr la carena de la Plana del Xim
150. Plana del Xim, La Cim aplanat 272m al límit del terme de Bonastre amb el El Vendrell i Albinyana antropònim, de Joaquim Quim, Xim
151. Plana d'en Pié Plana extensa al N del terme tocant límit amb Montsferri
152. Plana d'Escansa Muntanya aplanada 350m entre la Masia d'Escansa i la Costa del Sanabre
153. Puig Barbolí Puig de 301,7m al S de la Fontmartina i al N de El Gurugú
154. Pujolet, El Pujol al N del nucli urbà que separa les partides del Crofoll i Petdellebre
155. Quatre Termes, Els Partió municipal Albinyana-Roda de Barà-El Vendrell- Bonastre prop de la Plana del Xim
156. Turó de Puig-roig Turó 264,7m al SO del terme amb argiles vermelles Bundsandstein.corònim






Els torrents, les fonts, les sèquies, els pous i les basses


157. Bassa del Magí Bassa a la partida de La Caseta prop del cemenrtiri. antropònim
158. Bassa del Pepito Bassa a la partida de La Caseta prop del cemenrtiri. antropònim
159. Bassa del Sitgetí (nou) Bassa i font de mina al capdamunt del Sitgetí. sitja, sitjar,dipòsit lloc on es guardava blat o altres collites
160. Bonastre, Molí de Runes del molí a la riba dreta de l'Aguilera al S de La Vinya
161. Font de Cal Setró Font a la vora del Torrent de Cal Setró prop del l'entrada del Fondo de Les Mines
162. Font de la Gavatxa, La Font a la partida homònima al peu del Camí de La Pobla GR-92 . (gavassa)
163. Font de la Torreta UTM 31 T 368222,4564754 al S de la Masia del Solà (La Torreta) Neixement del Roldonar
164. Font de la Trunyella Font pròxima a la Masia de la Trunyella que recull les aigües del O de La Mola
165. Font de Santa Magdalena Font "pública" prop de l'església i al pas de la carreteraTV-2041. font en honor de la patrona del poble
166. Font de Santa Quitèria Font "pública" del carrer Major , entre els carrers del Mig i Jesús. font en honor de la segona patrona
167. Font del Moliner Al fondal que hi ha sota la Masia del Passafora enrunada ( es diu que era la que més rajava)
168. Font del Pastorell Font situada al marge dret de l'Aguilera prop del camí de Passafora font construïda gairebé a la llera
169. Font del Pepito UTM 31 T 370202,4565276 Font, mina i bassa gran a la partida de La Caseta. antropònim
170. Font del Sitgetí UTM 31 T 370463,4566382 Font i bassa gran al capdamunt del fondo del Sigetí
171. Font dels Cargolins UTM 31T 369082,4564763 a la confluència Aguilera-Roldonar font i bassa
172. Font dels Masos UTM 31 T 369583,4566037 Font i bassa a la dreta del camí que puja a El Revell font i bassa
173. Molí de baix, El Restes del molí (segon riu avall) a 1 km del poble El Molinot
174. Molí de Dalt Restes del molí (primer riu avall) a 800m del poble Molí de Bonastre
175. Parellada, Bassa de la Font i bassa a la partida de la Parellada
176. Torrent de Cal Setró Torrent important a l'E del terme, passa per Roda de B. i desemboca a l'Aguilera a La Plana
177. Torrent de la Cometa UTM 31 T 369584,4564360 Torrent que ve del Sitgetí i La Caseta que desemboca a l'Aguilera. Dim. de coma (valleta)
178. Torrent de l'Aguilera Torrent i principal conca de hidrogràfica del terme de Bonastre
179. Torrent de les Segueres (o Seguera) Tanca el N del terme (Masllorenç) més enllà de Les Esplanes Etim.: seguer, ‘niu d'abelles’
180. Torrent del Roldonar Torrent que recull l'aigua dels vessants orientals del Puig-roig i el Puig Barbolí. fitònim, lloc amb roldor






Les carreteres, els camins, els senders, els corriols, els ponts, els colls o collades

181. Camí de Vespella Camí antic que unia Bonastre amb Vespella de Gaià
182. Camí-carretera d'Albinyana Camí veïnal asfaltat entre Bonastre i albinyana passant pel Coll de la Font del Benet
183. Carrerada de la Muntanya, La Camí de transhumància que travessa el terme entre Masllorenç i La Pobla de Mintornès
184. Coll de la Font del Benet Pas elevat entre muntanyes partió amb Albinyana i pas de la carretera. antropònim
185. Coll de Repàs Pas entre les muntanyes del Molí i Florençó(Roda de Barà) per on passa el camí de Roda
186. Coll de Verdals Colladeta al camí de Cal Setró, partida del Garrofer de'n Roca. figues o olives verdals, de color verd quan són madures
187. Camí d'Albinyana Camí veinal asfaltat entre Bonastre i Albinyana
188. Camí de Ca l'Antic Camí que des de l'Hipica puja cap als Plans passant per les runes de Ca l'Antic
189. Camí de la Gavellada Camí que des del nucli urbà travessa l'Aguilera (pas sota carretera).gava
190. Camí de La Pobla Sender que uneix Bonastre i la Pobla de Montornès per la Gabatxa i Mas Gibert GR-92
191. Camí de les Estries Camí entre el carrer de les Estries i el Camí(carretera) d'Albinyana
192. Camí de Roda Camí que uneix Bonastre amb Roda a través del Coll de Repàs
193. Camí de Salomó Camí que uneix Bonastre amb Salomó per Cal lluïsot i Mas Boronat(Salomó)
194. Camí del Puig Barbolí Camí que puja al Puig Barboli (tallafocs)
195. Camí dels Plans Camí antic que des de Els Masos puja als Plans per la Masia del Teixidor i del Daniel






Les partides, els camps, els trossos, els horts

196. Albeda, l' (l'Aubedà) Partida al S-E del nucli urbà i marge esquerra de l'Aguilera.fitònim, àlbers Populus alba
197. Bargalló Partida entre Cal Lluïsot i La Torreta al O del nucli urbà. fitònim, (margalló) Chamaerops humilis
198. Barquera, La Partida al N del nucli urbà entre Creus i Els Masos. Etim.: mot germànic "verchère", terreny cultivat adjacent a una casa
199. Beco, El Tros de terra a la partida de Petdellebre i prop de TV-2041. Bech, bec, punta / beco: `”bobo”
200. Boscarró, El Partida al S del terme pròxima al Corral del Figuera. dim.bosquet petit
201. Cal Lluïsot Partida a O del nucli urbà prop camí de Salomó. antropònim
202. Cal Peix Tros al S del terme de Bonastre i marge dret de l'Aguilera. antropònim Pei, Peitx, Peig
203. Cal Pugíc Partida abandonada al N del terme, fondal de Cal Pugíc. antropònim Puig Xic en alguns mapes
204. Cal Setró Partida i finca cinegètica, vedat extens al SE del terme. antropònim Satro, (sarró Dic.Cat-Val-Bal)
205. Camp de la Sort Tros de terra amb bassa i hort prop de Cal Passafores
206. Caseta, La Partida entre la carretera d'Albinyana i el camí del Sitgetí al NE del nucli urbà
207. Clot de Bou Partida abandonada al terme d'Albinyana que fa partió a la carena anomenada Clot de Bou
208. Clot, El Partida i fondal amb camps prop de la Cometa al S del nucli urbà
209. Coll de Repàs, El Partida a NO del Coll de Repàs
210. Corral, El Partida entre les de la Masia dels plans i Les Solanes
211. Corral, El (2) Terres entre les partides de la Masia dels plans i Les Solanes pròxima a Cal Lluïsot
212. Cova Roja, La Partida de terra pendent i rocallosa entre la Muntanya de la Rovira i el Torrent de Cal Setró
213. Covilassos, Els Partida i fondal treballat a E de la Costa del Sanabre pròxima a Cal Setró. Etim.: del llatí cubile “jaç, llodriguera”
214. Creus Partida al límit N del nucli urbà amb construccions, granja, celler les tres creus
215. Crofoll, El Partida on hi ha "les mines de plata" (galena argentífera) entre El Pujolet i Les Solanes
216. El Sitgetí Partida al NE del terme entre El Revell i la Costa del Sanabre
217. Esplanes, Les Partida al límit N del terme ja dins del del terme de Montferri
218. Falongues Partida al S del terme pròxima al torrent de l'Aguilera Font Llonga
219. Figuerola, La Partida de terres pròxima al nucli urbà entre les partides de Creus i La Caseta .fitònim
220. Fondets, Els Partida costeruda i de relleu irregular al S del terme i al E de la Muntanya del Molí
221. Fontmartina, La Partida muntanyosa al n de La Trunyella
222. Foradada, La Al E de la Cova Roja als vessants que cauen al Torrent de cal Setró
223. Fornot, El Partida muntanyosa al S del cim de La Mola prop del Mas Gibert ja en terme de Creixell
224. Garrofer del Roca, El Partida pròxima al Coll de Verdals. antropònim
225. Garrofera, La Partida al pas del Camí dels Plans i al N de El Pujolet.fitònim, garrofer (Ceratonia siliqua)
226. Golfes, Les Partida pròxima a Els Plans, límit N del "fondo" de Bonastre. el pis de dalt, més amunt "les golfes"
227. Guixera, La Partida als vessants E de la Costa del Sanabre a la carretera d'Albinyana. topònim transparent "guixos"
228. Gurugú, El Partida entre el Puig Barbolí i el Mas Gatell. topònim transportat. Guerra del Marroc
229. Mallol, El Partida situada al SO entre els contraforts de La Mola i el Puig-roig. Mallol, mallola: vinya jove
230. Manelles Tros de terra a la confluència dels torrents de l'Aguilera i La Cometa. coma, coma petita
231. Mas Gatell, El Partida al límit O del terme de grans plans i extenses vinyes
232. Masos, Els Partida entre La Barquera i El Revell amb abundància de masies i pallisses
233. Molinot, El Partida al S del meandre que descriu l'Aguilera més avall de La Vinya
234. Parellada, la Partida en contacte amb el nucli urbà al S de Les Casetes
235. Passafora Partida al N de El Bargalló
236. Pedra Grossa, la (Cal Setró) Nounom de la finca cinegètica de Cal Setró que ocupa una bona part a E del terme
237. Petdellebre (Patilletra) Partida al N del nucli urbà entre Creus i Els Masos
238. Plana del Xim, La Partida al NO de la muntanya de la Plana del Xim al fons del Torrent de Cal Setró
239. Plans, Els Partida extensa al NO del terme (Masia dels Plans, Bosc dels Plans
240. Revell, El Partida al NE del terme pròxima a Els Masos. revell, ullastre petit (Olea Europaea)
241. Roldonar, El Partida a O del nucli urbà situada almarge dret del torrent homònim (roldonar). fitònim roldor (Coriaria myrtifolia)
242. Solanes, Les Partida al No del terme entre El Crofoll i Les Golfes
243. Torrentet, El Partida de terra situada a la confluència de l'Aaguilera i el Roldonar on hi ha un petit torrent
244. Torreta, La Partida a O del nucli urbà prop camí de Salomó
245. Tros del Boter Tros de la partida de El Mallol a l'E del cim de La Mola. el boter, relatiu a l'ofici de fer botes






Els boscos i bosquets, llocs i paratges amb tipus de vegetació dominant


246. Alzines del Vilanova, Les Bosquet i partida al NO del terme prop del Mas Torret. fitònim, alzines Quercus ilex ssp. rotundifolia
247. Bosc del Celestí Bosquet N del terme i a O de Cal Pugíc. antropònim
248. Bosc del Ximet Bosquet a la partida de Les Golfes i a peu de TV-2041. antropònim
249. Bosc dels Plans Al límit del terme entre la masia dels Plans i Mas Boronat
250. Bosc dels Plans(2) Bosc al O del terme tocant amb La Fontmartina
251. Pi del Marcel•lí, El Pi amb una bona capçada al camí que va a La Trunyella

Nocturna a Escansa (27-08-2011)

El dissabte 27 d’agost vam sortir a les 8 del vespre per fer la caminada nocturna. Hi van participar 38 excursionistes. Aquest any es va fer el recorregut fins a la masia d’Escansa, ja en el terme d’Albinyana.
Vam emprendre el camí del Sitgetí i vam pujar a la carena pel camí que passa entre el Sitgetí i el Revell, seguint més endavant cap a Clot de Bou, ja a tocar el GR-92, prop d’Escansa, on vam arribar amb les darreres llums del dia.
El sopar va ser de motxilla, a la llum dels estels i d’alguna llanterna, a l’era, davant de la masia. El sopar va anar seguit d’actuacions espontànies, danses i acudits que ens van fer riure i passar entre tots una estona divertida.
El retorn va ser pel mateix camí de l’anada, amb molt bon temps però, aquest any sense lluna. A dos quarts de dotze ja érem tots de nou a Bonastre.

CAMINANT PER LA RIBA

De la Barquera de Roda a la Platja de La Mora.

Diumenge 21 d’agost a la tarda es va fer la caminada per la platja amb l’assistència de 32 excursionistes.
El grup principal va completar l’itinerari previst, d’onze quilòmetres, passant per les platges de Creixell i Torredembarra, pel far cap a Els Munts i la platja d’Altafulla, seguint pel camí de ronda fins a la cala de La Mora (Tarragona).
A l’indret del far de Torredembarra vam fer un minut de silenci en memòria de Pere Figueres (el Pere de Cal Bruno, com molts el coneixíem), un dels iniciadors de les primeres caminades del Grup Bonastresc que malauradament ens va deixar el passat mes de maig. Un moment d’emoció i remembrança pel Pere que, encara que no sigui amb nosaltres, el tindrem sempre present caminant en el nostre record.
Un cop retornats a Bonastre vam celebrar un petit sopar de germanor al bar de la llar social per acabar la jornada.
La caminada per la platja ens permet descobrir nous indrets i racons del litoral més pròxim a Bonastre. L’any que ve en farem un altre tram.


DIADA BONASTRESC 2011 (15-05-2011)

 Amb la presència de més de trenta voluntaris es va tornar a marcar amb pintura blanca el traçat de 18,5 km de l’itinerari “Bonastresc”, la ruta que dóna la volta al fondal de Bonastre.
Un dia fantàstic i un bon ambient de companyonia és el que vam poder gaudir i disfrutar tots els que ens vam aplegar a les 7:30 a la Plaça Major. Pots de pintura, sacs per a les deixalles i ganes de caminar, tot sabent que al final ens esperava un bon esmorzar.Es van remarcar amb pintura els senyals del camí i es van refer algunes fites de pedra, que marquen els punts quilomètrics, que havien caigut.També es va aprofitar per fer una neteja del camí i es van recollir 150 kg de deixalles (plàstics, llaunes, papers i cartutxos de caça), que es van transportar fins a Bonastre o es van deixar en punts accessibles en automòbil per ser recollides posteriorment.  La feina la van fer tres equips de persones, dos d’ells dirigits pels entranyables Antonio Díaz i Salvador Cardona, grans coneixedors del camí i els seus retoms. Cadascun dels equips va marcar i netejar un sector de l’itinerari.  Finalment tothom va confluir a l’indret de Els Plans, prop de la carretera Bonastre-Masllorenç, on l’Amadeu Gibert i en Magí Pié ens van preparar un bon esmorzar a la brasa. El bon ambient, el menjar i la conversa es van allargar gairebé una hora. El retorn en grup cap a Bonastre es va fer per la Masia dels Plans, camí de Salomó i cal Lluïsot. Cap a dos quarts d’una ja erem tots a Bonastre.

Un cop més cal donar les gràcies a tots els participants. Gràcies també a l’ajuntament de Bonastre que va facilitar el material bàsic.
És important que els amics i companys que s’incorporen a les caminades, coneguin el comportament i els hàbits de respecte a la natura i el difonguin als més joves.
Entre tots fem una tasca de conscienciació molt vàlida pel respecte del medi ambient i la valoració del paisatge. L’excursionisme és i s’ha confirmat com un mitjà fantàstic per a difondre i enfortir aquests valors.
Seguim fidels al nostre lema : “Caminar, conèixer, compartir”.

PLA ESTRATÈGIC DE BONASTRE

PROPOSTA: PLA ESTRATÈGIC DE BONASTRE 2011-2016
Document Propositiu (presentació)

Relatiu al treball de Curs

Autors:
Estudi i proposta realitzats per Josep Sicart Martínez i Francesc Merelo Grau, en el treball de curs de l’assignatura d’Ordenament del Territori, Curs 2009-2010, sota la tutela i observacions dels professors Jaume Font Garolera, Francesc López Palomeque i Berezi Ane Elorrieta, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Regional de la Universitat de Barcelona. Realització any 2010.

Objectiu:
Un treball que ens permet portar a la pràctica els coneixements teòrics adquirits a l’assignatura.
Elaborar una proposta de planificació estratègica municipal a partir d’un cas real.
Estudiar la situació actual del municipi, visualitzar un possible escenari de futur, i proposar accions a dur a terme.
Es pretén aconseguir un creixement equilibrat i sostenible del poble en base a les seves potencialitats i el seu entorn.

Paraules clau:
Planificació estratègica. Espai diferenciat. Paisatge i medi ambient. Urbanització.
Producció local. Turisme. Creixement econòmic.

Resum:
El treball és una proposta de planificació estratègica municipal que es basa en l’apreciació de l’espai diferenciat de Bonastre respecte de la resta del territori que envolta el municipi.
El paisatge del Massís de Bonastre contemplat com a punt fort per impulsar les activitats turístiques en oposició a la urbanització dispersa i la periurbanització procedent del litoral i la millora i el manteniment del medi ambient per defensar la producció agrària local.
L’objectiu és elaborar una proposta d’actuacions estratègiques que condueixin al creixement econòmic, la creació de llocs de treball estables i al manteniment de la població.

Presentació:
Aquest document és un estudi dirigit a l’Ajuntament de Bonastre com a autoritat local i particularment als habitants i residents del municipi. Pretén orientar i suggerir una determinada línia d’actuació envers els seus objectius estratègics a curt i mitjà termini.
La particular situació en el territori del terme municipal de Bonastre és un factor a tenir en compte per a la planificació estratègica del seu creixement equilibrat.
El terme municipal, tot i la proximitat de les grans infrastructures de transport, energia i comunicacions, per la seva situació en el territori resta allunyat dels seus beneficis directes.
Per aquest motiu existeixen dificultats per a la instal•lació d’empreses i d’indústries que en el panorama econòmic actual precisen majoritàriament d’un entorn d’aglomeració i de comunicacions específic.
Aquest “aïllament” ha generat un espai diferenciat que enguany és objecte de valoració en contrast amb les grans àrees industrials, periurbanes i turístiques que es disposen al voltant del Massís de Bonastre i el converteixen en un enclavament singular.
Les dificultats que presenta l’aïllament del poble dins del Massís de Bonastre, no són un factor naturalment determinant i negatiu que impedeixi el seu desenvolupament equilibrat. Sobretot si el planejament estratègic s’orienta adequadament a les noves realitats econòmiques i socials.
Particularment, la conjuntura econòmica i l’alentiment del sector de la construcció ens ofereixen, malgrat tot, una treva, i un bon moment per pensar quins són els objectius que s’haurien de fixar i les actuacions que cal emprendre per al manteniment de la població i el creixement econòmic.
En aquest sentit cal definir el creixement i l’activitat urbanitzadora en base a les necessitats reals de la població i les famílies, les parelles i joves de Bonastre, defugint i reduint l’escreix constructiu i la dependència econòmica del municipi de l’activitat immobiliària externa.
És necessari dirigir els esforços cap a la promoció i consolidació d’economies basades en les activitats i recursos propis i aprofitar la proximitat de les destinacions turístiques per a impulsar la creació de serveis. La intenció és la creació i el manteniment de llocs de treball estables al municipi.
Partim de la situació peculiar de Bonastre en el territori. Cal contemplar aquest territori en totes les seves potencialitats d’aprofitament. Cal endreçar-lo i valorar-lo com a patrimoni natural municipal i també com un recurs per aconseguir millores ambientals i econòmiques per als habitants de Bonastre. Un entorn acurat i saludable de proximitat amb grans àrees residencials i turístiques serà una de les bases o punts forts de cara a dissenyar l’estratègia del seu futur.
Cal aprofitar el moment per a preparar el futur, solucionar els problemes que impedeixen la valoració ambiental del territori i situar el municipi dins una oferta adequada a les noves utilitats socials del territori.
En el desplegament d’aquesta aposta és important no perdre sinó mantenir i consolidar les activitats i les explotacions agràries i forestals tradicionals. També cal promocionar la venda especialitzada de la producció agrària pròpia.
Una oferta territorial de qualitat aportarà millors perspectives a la producció agrària, al comerç i a l’establiment de les petites empreses o empreses familiars dels sectors de serveis.
Aquests serveis terciaris són importants perquè poden afavorir la sortida a les produccions pròpies.
Aquest fet pot ajudar al manteniment de la població resident al municipi.
Es contribueix, d’aquesta forma, a la creació de llocs de treball en el sector de l’artesania alimentària, la restauració i la hostaleria.

Justificació. Per què un pla estratègic?
Bonastre necessita orientar el seu futur. Precisa un procés participatiu que condueixi a l’assumpció de les línies estratègiques que condueixin progressivament cap a la valorització del seu territori, la promoció de la producció agrària, la creació de llocs de treball al municipi i el desenvolupament econòmic sostenible. La proposta o document propositiu del pla estratègic és en si mateix un element de debat i participació que intrínsecament ha d’afavorir els acords, l’associacionisme i la cohesió social entre els habitants de Bonastre.
Un pla estratègic és un conjunt d’accions dirigides a aconseguir uns determinats objectius. Una proposta d’accions per al desenvolupament. Un instrument de gestió en el qual intervenen i participen diversos agents públics, privats i socials en un procés consensuat.
Un pla estratègic compta amb la participació dels ciutadans i el agents en el disseny de les línies estratègiques que han de conduir cap als objectius comuns prèviament consensuats.
En el pla cal integrar totes les entitats, empreses i institucions i considerar globalment tots els àmbits de desenvolupament.
El pla estratègic és un procés, és a dir, que té una continuïtat en el temps. Per aquest motiu, admet revisions per adaptar-lo, si és necessari, als canvis que imposa la realitat.
Un pla estratègic ha d’aprofitar les oportunitats i dirigir actuacions proactives en favor de la promoció econòmica del territori.
Un poble, un municipi, per petit que sigui ha de tenir el seu pla estratègic. Si més no, ha d’orientar els esforços en la direcció que permeti el seu desenvolupament equilibrat envers uns objectius.
Un pla estratègic representa la voluntat col•lectiva de governar les transformacions.
La proposta del treball és un estudi tutelat amb la idea que finalment tingui una utilitat.
Creiem que el primer que li cal al poble és comptar amb les seves potencialitats, amb les pròpies i les que li ofereix el seu entorn.
En el cas de Bonastre, és necessari plantejar el seu enclavament muntanyenc com un avantatge respecte de les àrees costaneres i industrials que l’envolten. El seu context territorial li permet reeixir i projectar-se com un municipi especialitzat en el bon nivell mediambiental, les activitats turístiques a l’aire lliure, i la producció agrícola i artesana de qualitat.
Per arribar a aquest objectiu cal iniciar les accions necessàries que inclouen la millora de les infraestructures de sanejament, la contenció i rehabilitació urbanístiques i la preservació de l’espai rural.
El document pretén ser un esquema de les actuacions que caldria emprendre per situar Bonastre en una posició òptima per assolir aquests objectius.

Josep Sicart i Francesc Merelo, juny 2010

La nocturna a Masllorenç 2010

La sortida nocturna de l'estiu, que ja és un cita obligada, ha tingut una nova edició aquest 27 d'agost de 2010. Hem repetit la marxa a Masllorenç, ruta que per primera vegada vam fer ara fa cinc anys. L'anada es va fer pel camí de Masllorenç i la tornada per un tram del Bonastresc que és el camí excursionista que dóna la volta al fondo de Bonastre. La caminada va comptar amb més de quaranta excursionistes, alguns de molt joves.
Desafiant la calor del dia més tòrrid de l'estiu, els caminadors es van aplegar a la Plaça Major, on junts es van fer una foto. Amb bon pas vam sortir passades les vuit del vespre i cap a dos quarts de deu ja erem a Masllorenç causant la sorpresa i expectació dels veïns que tranquilament, en aquella hora, prenien la fresca. El sopar va ser a "El Cafè" de Masllorenç. Per la possibilitat del fàcil desplaçament en cotxe, de coses de menjar i beure no en van faltar. Alguns, amb previsió, van convertir el sopar "de bocata" en un autèntic "pícnic de berenador". Sort que el sinuós camí de tornada va apaivagar els ànims i rebaixar els continguts calòrics de l'euforitzant tiberi. Cap a la una de la matinada ja erem a Bonastre.

La Font del Pastorell, desenrunada!!!

                                                                                                                                                                               

La Font del Pastorell ha estat desenrunada i recuperada de les bardisses i el canyar que l'envoltaven.
L'acció, tal com s'indica a l'últim informatiu de l'Ajuntament de Bonastre, l'han dut a terme diverses institucions, obres socials i fundacions. (Atenció: a l'informatiu hi ha una confusió amb el nom d'aquesta font)
Cal aplaudir la recuperació de la font. Però és important que això no acabi aquí i es repeteixi en altres trams del torrent que també cal dignificar i fer possible la recuperació del bosc de ribera característic i ecològicament important al nostre terme.
La font està gairebé dins la llera del torrent. S'hi arriba fàcilment pel camí de Salomó i a continuació ens desviem a la dreta per prendre el camí de la masia del Passafores. Abans d'arribar a la granja que hi ha a mig camí de la masia, ens desviem de nou a la dreta i seguim per la part esquerra del camp un camí herbei que més endavant gira a l'esquerra i segueix baixant uns cinquanta metres per tornar a girar en rodó cap a la dreta fins entrar en el torrent. La trobarem al marge dret a l'ombra d'un freixe esponerós.
Si penseu anar-hi a fer "picnic" us haureu de portar les taules i les cadires perquè, de moment, fora d'un bon gruix de fullaraca no hi trobareu res més.
Compte amb l'aigua de la font perquè encara no ha estat analitzada. No obstant us recomano la visita i de passada un berenar. Això sí, la brossa cap a casa i a deixar-ho tot altra vegada ben net, que és així com fa goig.

Mas Torret i Pedra Grossa

A l'inici de la temporada hem pogut gaudir de les caminades dels dies fresquets i bons pels sectors més allunyats del terme de Bonastre.
Primer vam fer un circuit pel camí de Salomó donant la volta pel fondo dels Madamets cap al Mas Torret i de retorn per les alzines del Vilanova i els Plans cap a Bonastre. (foto: al Mas Torret (enrunat) 
Aquesta sortida ja l'haviem fet en altres ocasions, però és un itinerari molt agraït i planer. El pas per l'antic camí i les alzines és ombrívol i gratificant de veure com encara es manté, tot observant les roderes que els carros van dibuixar a la pedra viva anant carregats amunt i avall. 
Una altra sortida va anar pel sector oriental del terme donant la volta sencera a la finca Pedra Grossa, passant pels Quatre Termes i la Plana del Xim. (foto: a Cal Sardineta, Pedra Grossa)
Una excursió molt bonica i dura, però que ens va permetre conèixer alguns sectors poc concorreguts dominats per la omnipresència del mar, que és a molt poca distància en línia recta. Aquest és el domini de l'aliga cuabarrada, una àliga autòctona per la qual ha estat protegida aquesta part del Massís de Bonastre dins del Pla d'Espais d'Interès Natural i Xarxa Natura 2000, que integra 888 hectàrees del terme de Bonastre. Ben segur que hi tornarem.

REPRENEM LES ACTIVITATS

Un cop passat el parèntesi nadalenc, tornem a engegar les sortides i a retrobar els companys i companyes.
Com sempre les propostes resten obertes per anar ampliant el coneixement del nostre territori i fer nous amics.
Així que, prepareu-vos, perquè aquest any la crisi no ens aturarà, ans al contrari, farem del camí i dels bons moments el nostre pretexte per desfer les cabòries i gaudir amb l'ambient muntanyenc.
No cal dir que, novament, us hi esperem a tots.
Salut i endavant.
Josep Sicart

LLIBRE DE RUTA I MAPA DEL "BONASTRESC" LA VOLTA AL FONDO DE BONASTRE 18,3 KM

per ampliar clica damunt el mapa

Bonastresc “Llibre de Ruta”

Circuit en sentit antihorari. Sortint per La Vinya de Bonastre.
Km/metres
0,000 Plaça Major – Baixar per c. Major.
0,160 Girar esquerra i seguir carrer del Mig i Camí Solà fins al final. Baixada
0,450 Torrent de La Cometa. Travessar i seguir per la pujada encimentada.
0,500 Urbanització La Vinya. Girar a l’esquerra i pujar per Av. Catalunya
0,770 Girar a l’esquerra pista de terra entre arbres i seguir-la. Trobem fita km 1
1,750 Cruïlla. Seguir per pista a l’esquerra. Deixar a la dreta el camí del dipòsit.
2,250 Trobem un camí cimentat. Baixada.
2,470 Seguir pista a la dreta. Deixem drecera xarxa elèctrica a l’esquerra.
2,650 Coll de Verdals. Dipòsit. Creuem camí de Cal Setró i seguim amunt deixant una barraca de pedra a l’esquerra del camí.
3,200 Carretera d’Albinyana. Seguim a la dreta i descendim 40m fins trobar el GR-92
3,600 Acaba l’asfalt. Estació elèctrica. Seguir marques del GR-92
3,900 Cimal amb senyal de ferro i llibre de registre de la Lira Vendrellenca. Seguir el GR-92
5,000 Trobem una roca amb una fita. Seguim a l’esquerra pel GR-92.
5,430 Masia d’Escansa. Continuar per un tram planer entre arbres.
5,550 Trencar a l’esquerra per un camí que puja. Deixar el GR-92 que baixa a la dreta.
5,600 Prenem camí planejant a l’esquerra.
5,900 Indicador forestal, Seguir camí a l’esquerra.
6,430 Punt més alt del terme de Bonastre.
6,950 Continuar. Deixar camí a l’esquerra que porta a Bonastre.
7,210 Seguir el camí de l’esquerra. Deixar camí a la Caseta de l’Alemany i Masarbonès.
8,400 Desviament. Girem pel camí a la dreta davant d’unes barraques de nova construcció.
8,550 Seguim el sender que trenca lleugerament a l’esquerra. Deixem camí més ample.
9,270 Passem prop d’una barraca de pedra seca.
9,430 Trenquem a l’esquerra per un sender on trobem un senyal de la conducció de fuel.
9,715 Deixem a la dreta una pallissa abandonada.
9,810 Arribem a uns conreus. Seguim camí a la dreta que s’interna en el bosc.
10,110 Cruïlla camins de Masllorenç i Masarbonès. Seguim a l’esquerra.
10,240 Trobem una pallissa a l’esquerra del camí.
10,330 Seguir recte. Deixar a la dreta un camí que enllaça amb el de Masllorenç.
10,370 Deixem el camí i trenquem a la dreta pel camí que porta a la Masia del Pié.
10,820 Continuem pel camí principal. Deixem el camí que surt a la dreta.
11,000 Masia del Pié, km 11.
11,390 Creuem la carretera TV-2041 i seguim pel camí .
11,500 Seguim recte. Deixem camí a la dreta. Seguim fins fita km 12.
12,230 Girem a l’esquerra.
12,350 Seguim camí a la dreta.
12,600 Seguim camí recte travessant una vinya internant-nos en el bosc.
13,080 Camí Bonastre- Salomó. Girem a l’esquerra en direcció Bonastre.
13,310 Deixem a l’esquerra el camí que porta a la Masia dels Plans. Tancat amb cadena.
13,390 Girem a la dreta. Deixem camí que porta a Bonastre.
13,560 Seguir camí a la dreta fins passar sota la línia elèctrica.
14,550 Pi del Marcel·lí.
14,690 Travessem el tub del gas. Seguim per la pista en lleuger descens.
14,920 Senyal contra incendis. Girem pel camí que puja a l’esquerra.
15,180 Seguim recte el camí que baixa. Deixar a la dreta el camí que va cap a La Mola.
15,825 Continuar per lleugera pujada. Deixar camí que surt a la dreta.
15,930 Deixar a l’esquerra el camí que baixa a La Torreta i continuar a la dreta.
16,000 Seguir camí .Tacat de cavalls.
16,540 El camí segueix a l’esquerra en fort descens cap a la urbanització La Gavatxa.
16,970 Arribem a les primeres cases. Carrer del Puig-Roig asfaltat.
17,150 Trobem sender GR-92 que prenem a l’esquerra.
17,840 Creuem el Torrent de l’Aguilera i seguim la carretera pujant cap a l’esquerra.
18,000 Bonastre. Entrada Sud. Seguir marques GR i carrer Major fins a la Plaça.
18,300 Plaça Major


Bonastresc “Llibre de Ruta”

Circuit en sentit horari. Sortint per La Gavatxa.
Km/metres
0,000 Plaça Major. Baixar pel carrer Major.
0,200 Bonastre. Entrada Sud. Seguir carretera i GR 92 en direcció a La Pobla de Montornès
0,360 Seguim GR-92. Creuem el Torrent de l’Aguilera. Deixem carretera.
1,050 Carrer Puig-Roig. Trenquem a la dreta. Deixem GR-92.
1,230 Acaba l’asfalt. Últimes cases. Seguir camí en pujada.
1,660 El camí segueix pujant a la dreta.
2,200 Tancat de cavalls. Seguir camí.
2,260 Deixar a la dreta el camí que baixa a La Torreta i continuar a l’equerra.
2,375 Continuar per camí que puja més endavant. Deixar camí que surt a l’esquerra.
3,020 Seguir recte el camí que baixa. Deixar a l’esquerra el camí que va cap a La Mola.
3,280 Senyal contra incendis. Seguir a la dreta. Lleugera pujada.
3,510 Travessem el tub del gas. Seguim per la pista en lleuger ascens.
3,650 Pi del Marcel·lí.
4,640 Seguir camí fins passar sota la línia elèctrica. Continuar baixant per la pista.
4,810 Girem a l’esquerra pel camí de Salomó.
4,890 Deixem a la dreta el camí que porta a la Masia dels Plans. Tancat amb cadena.
5,120 Girem a la dreta per camí que puja entre el bosc. Deixem el camí de Salomó..
5,600 Un cop travessem una vinya, seguim recte un camí que entra novament al bosc.
5,850 Seguim camí a l’esquerra.
5,970 Després d’un tram de camí rocallós girem a la dreta.
6,700 Seguim recte. Deixem camí a l’esquerra.
6,810 Creuem la carretera TV-2041 i seguim pel camí
7,200 Masia del Pié.
7,380 Continuem pel camí principal. Deixem el camí que surt a l’esquerra.
7,830 Continuem pel camí de l’esquerra i deixem el de la dreta.
7,870 Seguim recte. Deixem a l’esquerra un camí que porta a Masllorenç.
7,960 Trobem una pallissa a la dreta del camí.
8,090 Cruïlla camins de Masllorenç i Masarbonès. Trenquem a la dreta.
8,390 Pugem per camí dins el bosc i arribem a uns conreus de vinya i olivera. Seguim camí a l’esquerra.
8,485 Deixem a l’esquerra una pallissa abandonada.
8,770 Seguim pel sender on trobem un senyal de la conducció de fuel, i més endavant seguim a la dreta
8,930 Passem prop d’una barraca de pedra seca.
9,650 Prenem un camí ample a la dreta. Deixem el sender.
9,800 Desviament. Girem a l’esquerra pel camí que puja cap a la carena.
10,990 Seguir pel camí de la dreta. Deixar el camí de la Caseta de l’Alemany i Masarbonès.
11,250 Continuar. Deixar la dreta un camí que porta a Bonastre.
11,770 Punt més alt del terme de Bonastre.
12,300 Indicador forestal. Seguir camí a la dreta.
12,600 Prenem camí planejant a la dreta.
12,650 Trobem el GR-92 que seguim a la dreta en direcció a Bonastre.
12,770 Masia d’Escansa. Seguir GR 92 pujant lleugerament.
13,200 Trobem una roca amb una fita. Seguim pel GR-92.
14,300 Cimal Costa del Sanabre amb senyal de ferro i llibre de registre de la Lira Vendrellenca. Seguir el GR-92.
14,600 Comença un tram d’asfalt. Estació elèctrica. Seguir marques del GR-92
15,000 Carretera d’Albinyana. Seguim carretera a la dreta i ascendim i prenem un trencall que puja a mà esquerra.. Deixem carretera i GR-92
15,550 Coll de Verdals. Dipòsit. Creuem camí de Cal Setró i seguim amunt
15,730 Seguir pista.
15,950 Trobem un tram cimentat. pujada.
16,450 Cruïlla. Seguir per pista que baixa a la dreta. Deixar a l’esquerra el camí del dipòsit.
17,430 Urbanització La Vinya de Bonastre. Girar a la dreta i baixar per Av. Catalunya.
17,700 Seguir pel camí encimentat de la dreta.
17,750 Torrent de La Cometa. Travessar i seguir per la pujada encimentada.
18,040 Seguir pel carrer Camí Solà, carrer del Mig i prendre el carrer Major a la dreta.
18,300 Plaça Major


Marcat el dia 14 d’octubre de 2007 per Aleix Parés, David Godall, Josep Sicart, Magí Pié, Ma. Victòria, Ma. José Dorado, Rafael Chaparro, Pere de Cal Bruno i Salvador Cardona.
Total del recorregut 18,3 quilòmetres.18.300 metres. Horari aproximat a peu 4 hores i 45 minuts.
No hi ha punts d’aigua potable durant el recorregut.
Senyalització: pintades amb ratlles blanques, punts blancs i estrelles verdes, quilòmetres marcats amb fites de pedres (no en tots els quilòmetres).

MAPA ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) TERME DE BONASTRE
per ampliar cliqueu damunt del mapa

Muntanyes de Prades

La Marxa Selva del Camp-Muntanyes de Prades és una caminada de resistència que ja ha arribat a la sisena edició aquest dissabte 28-3-2009.
Aquest any el temps no ha acompanyat del tot, però no ha impedit gaudir del recorregut.
Cal realitzar-la en un màxim de 17 hores. Surt de la Selva del Camp, i aquesta vegada hem visitat Bonretorn, l'Albiol, les Fonts del Riu Glorieta, Monral, Farena, Refugi dels Cogullons, La Mola dels Quatre Termes, Capafonts, La Mussara i de nou, de retorn, cap a l'Albiol i La Selva. Un total de 67,5 Km que vaig poder completar en un temps de 11 hores i 25 minuts.
Com sempre molt ben organitzada. Als punts de control no hi faltava de res.

Canvis i clima...

Canvis Climàtics. Gradualisme-vs-Catastrofisme

Vull expressar el meu escepticisme en relació a les perspectives de canvi climàtic que s’anuncien des de fa temps i més mediàticament en els últims anys.
D’entrada manifesto que tinc els meus dubtes que les causes, d’existir realment un canvi climàtic, puguin ser d’origen antròpic. Intentaré explicar-me sense arribar a ser histriònic.
La comunitat científica s’arrenglera bàsicament en dues alternatives. Els gradualistes i els catastrofistes. Els primers diuen que els grans canvis que s’han produït al planeta han estat lents i persistents, mentre que els altres creuen que els canvis han estat ràpids i radicals. Ambdues tenen en comú, però, que no cal la presència de l’home al planeta perquè els canvis, siguin ràpids o lents, es produeixin inexorablement.
L’obliqüitat de la rotació terrestre respecte del seu eix i l’excentricitat de l’òrbita al voltant del Sol, han ocasionat grans canvis climàtics i desencadenat processos geomorfològics durant milions d’anys. En això tothom està d’acord. El nivell del mar ha baixat i ha pujat successivament i els pols s’han glaçat i desglaçat igualment. Hi ha hagut períodes d’una aridesa extrema i d’altres on les precipitacions eren el pa de cada dia. Com més articles i estudis llegeixo, més s’eixamplen els meus dubtes, però el que és clar és que no em decideixo per les tesis més catastrofistes.
El ressò mediàtic que té actualment l’amenaça d’un canvi climàtic imminent segueix la línia catastrofista. Això omple moltes pàgines a la premsa diària i centralitza molts debats televisius. Al Gore, ex-vicepresident dels EEUU, ha fet una gran campanya mediàtica, a l’estil d’un telepredicador apocalíptic, que ha estat visualitzada per una bona part de la població mundial. La idea és bona, però no és portadora d’un discurs que contempli totes les variables. Per versemblant que sigui, no és científicament abordable. I dic que no ho és perquè només ha partit dels estudis orientats en una sola de les direccions: la catastrofista.
No sóc partidari d’aquest posicionament de repercussió mediàtica perquè, tot i que pot sensibilitzar molta gent, també, com passa amb les notícies que cada dia veiem a la televisió, podem caure en l’error de pensar que ja és una cosa quotidiana i que per més que hi fem s’acabarà produint. Fins i tot m’atreveixo a dir que la reiteració rutinària de les possibles malvestats i conseqüències acaba afeblint el més profund del missatge que volen expressar.
Una altra qüestió important a discutir és si l’home i el seu particular metabolisme extern és o no capaç de modificar el comportament del clima. He escoltat la veu d’insignes estudiosos del clima dient que no existeix suficient massa de combustible al planeta per que, un cop cremat, ocasioni el temut efecte hivernacle.
També són molts els que des d’una meditada visió a escala temporal decideixen que de moment no hi ha motius per preocupar-se excessivament, però que cal prendre consciència i posar el tema en consideració.
Després hi ha alguns polítics defensors del liberalisme a ultrança i els embaucadors que la vessen sense cap raonament científic. Això fa mal, sobretot, als que d’una manera metòdica i informada se situen en l’escepticisme.
Quan talem els boscos de l’Amazones, el canvi climàtic ja ha arribat per als habitants de la selva tropical. Hem destruït la base sobre la que se sustentava la seva vida, però possiblement els conreus que s’hi plantin aconseguiran alimentar moltes persones. És una equivocació obrar així?
Quan un pagès asiàtic abandona els conreus perquè no es pot guanyar la vida ni alimentar la família i marxa a treballar en una indústria altament contaminant, també es pot dir que el canvi climàtic ha arribat per a ell. És reprovable la seva actitud?
Quan la població més desafavorida del continent africà consumeix immenses masses de superfície forestal com a base energètica de subsistència, s’està ficant el desert al damunt. És això recriminable?
Tenint en compte aquestes consideracions, per a mi, el més important és que com a éssers racionals cal que intentem fer les coses bé. Prendre les mesures adequades per respectar l’equilibri mediambiental no ens farà cap mal. No obstant, penso que hem de tocar de peus a terra i resoldre primerament els problemes més pròxims que són els que ens afecten d’una manera directa a tots. Si la nostra actitud afecta o no l’evolució diferent del clima, ja es veurà. De moment hem d’intentar fer tot el que sigui al nostre abast per conservar el planeta sense condemnar a la misèria cap habitant de la Terra.Personalment em decanto decididament per aquesta actitud, tal com sàviament escrivia Salvador Espriu en un poema: “... mentre tant evita alguns trastorns posant-te ben cordats els pantalons”.

Ventada i incendi a Bonastre




El passat 24 de gener de 2009 Catalunya va patir un fort temporal.
Bonastre no se'n va escapar i el vent va arribar a tenir cops puntuals de fins 170km/h de component Nord-Est.
Aquesta velocitat està per damunt de la força que amb normalitat presenten els huracans d'orígen tropical ( 150km/h).
Per sort les ratxes d'aquesta força van ser puntuals i només van durar uns segons, els suficients per tombar els pins més ofanosos de la part alta de la muntanya del vessant oriental de Bonastre.
A més, una nova descàrrega de la línia elèctrica va encendre i cremar una bona extensió de bosc entre la Costa del Sanabre i La Collada de la Font del Benet i des de la carretera d'Albinyana al camí de Cal Setró. Recordem que aquesta àrea ja va patir les conseqüències del gran incendi forestal de la tardor de 1994. En aquest cas la recuperació de la vegetació comença a ser complicada i el que havia estat un bosc magnífic pot acabar degradant-se en una màquia arbustiva.

Podeu veure més fotografies clicant a "veure fotografies" al marge dret.

Ferralla abandonada... i més














És una llàstima, però en racons amagats de la vista, al terme de Bonastre, reposen les restes de nombrosos automòbils, furgonetes i camions.
N'hi ha, com a mínim una desena de localitzats.
Són en indrets boscosos i en llocs amagats de les lleres de l'Aguilera.
Algú va pensar que allà no faríen nosa, però el cert és que el rovell del ferro i la degradació dels materials els converteixen en unes desagradables andròmines que alteren un paisatge que sense elles podria ser molt més bonic i ben segur que més net.
Per altra banda als voltants de Bonastre hi ha llocs on s'hi continua llençant runa i objectes de tota mena sense mirar prim.
Els abocadors espontanis s'omplen sovint en el recorregut de la carretera. Sembla que tenim força poder adquisitiu però no sabem consumir, i el que és més trist, no sabem ni llençar les coses al seu lloc. Recordem que tenim un Punt Verd a Roda de Barà on podem llençar-ho tot adequadament.


Aniré publicant més fotos de ferralles i runes mal llençades.